Foradada del Montsià, per Mata Redona

Aquesta setmana, hem fet allò d´aquell refrany català. Feta la Llei, feta la trampa.

Aprofitant el pont de la «putissima constitució» hem fet la sortida avui dilluns, que no hi ha confinament municipal. Així hem pogut anar a fer l’excursió a les estimades i properes Terres de l´Ebre, concretament a la serra del Montsià. La ruta ha estat aquesta.

Hem sortit d´hora de Reus, per anar vers Sant Carles de la Ràpita. EL punt de sortida era el cocó d´en Jordi, però la nostra sorpresa és que uns 2km abans d´arribar-hi ens hem trobat amb una tanca al mig del camí, just en una àrea recreativa. Això significava sumar 4km de pista a la ruta prevista. Hem preguntat al petitó de la casa i ha dit AMUNT.

Finalment, hem arribat al Cocó del Jordi, punt de sortida de la ruta prevista. Al arribar-hi hem vist que era lògic que la ruta estigués tallada . El Pàrquing d’aquesta zona és de reduïdes dimensions, i amb prou feines hi deuen caure més de 8 cotxes. Suposem que en èpoques sense pandèmia i temporada alta, es devia omplir la pista de cotxes. Per això la lògica d´habilitar un pàrquing més avall.

Parlant del Cocó del Jordi, no sabíem d´on provenia aquest nom. De fet de camí en aquest punt hem vist algun altre cartell amb aquest mot. Desprès d´investigar una mica, hem descobert que :

Cocó: són forats a les roques, on s´emmagatzema l´aigua.

Sortim del Cocó, ja per fi trepitjant terra de camí. El principi de la ruta zigzagueja ràpidament, després de salvar una barrancada, per escalar uns metres on el camí s´enfila ja direcció al cor de la serra. El primer tram és sense ombra i seguint paral·lel el curs del barranc que hem salvat, el del Solito.

El camí va ascendint poc a poc (passem dels 250m a uns 400m), sense fer-se massa dur, però puja sense descans. A mida que anem ascendint, també el paisatge va canviant gratament. Passem de la típica serra mediterrània d´arbustos , roques i pedres, per endinsar-nos dins d´un bosc humit i ombrívol.

Pujant, assolim una de les primeres fites, que són com un «tres en uno». Ens trobem a la Font i el bosc del Burgar, que a la seva vegada allotja uns antics forns de Calç.

El bosc en aquest indret és molt humit i fresc, i sorprèn molt gratament. I encara més trobar-nos amb les bassetes de la font. Per cert, ens ha sorprès trobar-nos en el topònim Burgar aquí al mig del bosc, igual que el Mas i Pi que tenim a Reus, com vàreu veure en l´excursió que vàrem fer fa uns dies.

Desprès de preguntar en un grup de Facebook de Llengua Catalana, ens han dit que el Topònim Burgar o Brugar té origen en el nom Bruc i té molta lògica, ja que durant tota l´excursió hem vist molts exemplars d’aquesta herba/flor.

Fins ara la ruta que hem fet, és la mateixa que farem de tornada, però en aquest punt (font del Burgar) podem escollir dos vies per assolir la Foradada. Nosaltres escollim la que passa per les ruïnes del Mas de Mata-Redona.

El pas per el Mas de Mata Redona, ens deix bastant encuriosits. Que fa un mas tan gran en aquell indret tan inhòspit? i de nou, un altre curiositat, per que el topònim de Mata Redona?

El primer misteri, no el resolem. Buscant per internet, hem descobert que fa molt de temps que hi hagut aquests masos i corrals, i que eren de gent força benestant, de fet segons hem llegit, varen arribar a viure de forma autosuficient fins al 1961.

El segon misteri, el toponímic, ens ha deixat molt sorpresos. Pel que es veu, en un indret molt pròxim al mas, hi ha un cercle megalític, d´uns 3.000 A.C. enmig de les mates, d’aquí el nom. Però el destacable, és que els investigadors associen aquesta «construcció» a un centre d´observació astronòmica.

En aquest punt, el camí planeja una bona estona enmig de mates i arbustos, amb unes vistes als dos vessants de la serra. Per una banda veiem el Delta, i per l´altre veiem les poblacions de Ulldecona i de Sant Rafael, ja al país Valencià. Amb un parell de pedres, i amb aquestes vistes descansem a esmorzar una mica, per agafar forces abans de l´ascensió final, que ja divisem davant nostre.

Tenim el cim davant nostre, no veiem encara la Foradada, però els pals indicadors ens indiquen que estem molt propers. Des de carena per on caminàvem, ens pensàvem que tindríem una recta i dura pujada. I de nou la ruta ens sorprèn. Fa pujada, i força però es de molt bon fer i sense donar-nos compte, ens trobem ja als peus del cingle del cim.

S’ha d´anar en compte, per que el «forat» és diferent a d´altres foradades que hem estat. Són com dos grans ulls sota una gran roca, amb una forta baixada que fa una mica d´impressió si pateixes una mica de vertigen.

L’indret val la pena per estar-hi hores, fins i tot en una càlida nit d´estiu, per passar-hi la nit sencera. Però avui hem de tornar a casa , i aquí fa un airet força gèlid. Així que no ens entretenim massa i comencem la baixada.

No fem la tornada per el mateix lloc, així que busquem el senderó de baixada i cap avall. Aquest camí es una mica més tècnic. S´ha d´anar en bastant compte per que és molt pedregós, amb molt desnivell i amb bastant llocs on s´ha de saltar o grimpar. No és res de l´altre món, el Guifré amb sis anys ho ha fet , però si algú vol seguir la nostra ruta, que ho tingui pressent.

Quan acabem aquest decents ràpid, anem de nou , entre les mates baixant per un senderó molt més obert ,sec i pedregós que el de pujada. Segurament és una via molt més directe, per assolir la Foradada, però ens ha agradat molt més la ruta d’ascensió.

Quan arribem a l´alçada del Mas de Mata Redona, però a un altre vessant de la serra, ens endinsem de nou al bosc. Tot i ser ombrívol, el camí continua sent molt pedregós i amb forces desnivells a vèncer. Repetim, no són complicats, però s´ha d’anar en compte. Hi ha algun tram que passa per alguna tartera, i amb alguns precipicis considerables.

I baixant, baixant….arribem de nou a la fresca font del Burgar. Aquí podríem dir que tanquem el cercle del que ha estat l’excursió. Ara desfarem el camí fet , fins al Cocó del Jordi, primer i després fins al punt on hem deixat el cotxe.

Ens ha agradat molt aquesta excursió i us animem a que també la realitzeu.