Sant Jeroni. Un 100 cim a Montserrat.

adminoct. 5, 2024

Tornem de molt de temps d´inactivitat per explicar-vos l’ultima excursió a un 100 cims.

Hem pujat al emblemàtic Sant Jeroni, sostre de la muntanya de Montserrat.

Avui ens hem llevat molt d´hora, per tal de poder arribar amb temps i poder aparcar al part temàtic catòlic , en que s´ha convertit Montserrat.

Un parc temàtic amb horaris adaptats a un públic determinat, excloent als amants de la Natura. Si voleu pujar amb el funicular fins al mirador de Sant Joan, que sapigueu que fins les 10h no podreu fer-ho.

Així que , per fer temps anem a omplir les arques del Consorci de la Muntanya que per un parell de cafés amb llets,un suc i un parell d´entrepans tenen l´indicència d´atracar-te a cara descoberta i demanar-te 22€!!

Però nosaltres hem vingut a gaudir, aixi que a les 10h en punt, estem a les taquilles del Funicular per comprar els tiquets de pujada al Mirador. La baixada la farem caminant.

Les vistes que tenim del santuari, a mida que guanyem alçades son simplement ESPECTACULARS.

Un cop a dalt està tot molt ben senyalitzat. Si no portes mapa, GPS ,… no et perdràs. Està tot indicat . Amb tot , nosaltres sempre anem el GPS per si de cas.

Ens esperavem una zona àrida, sense gaire vegetació , on el conglomerat que es va formar milions d´anys donant forma aquesta única i espectacular muntanya, seria el protagonista. Peró tenim una agradable sorpresa.

Dalt de la serra, a part d´unes vistes espectaculars a 360º, tenim molta sombra i vegetació.

L’inici de la ruta és molt planera, amb un «puja-baixa» molt suau que va recorrent la carena de la serralada.

A mida que va passant el matí, l´afluència en totes les direccións va en augment. No estem acostumats a «fer muntanya» a l´estil «rambles de Barcelona», peró és el preu que s´ha de pagar al estar en aquest parc temàtic natural-religiós.

Quan ens apropem a l’ermita de Sant jeroni, la suavitat del camí canvia i apareixen les primeres escales de la ruta. Pujar-les no es fa farregós, però és mes divertit un camí de pedra.

L’ermita de Sant Jeroni, actualment està tancada al públic. No sabem si algún dia es reobrirà, peró no en feia la pinta.

L’entorn d´aquesta es un bon punt per parar i agafar aire, per que el que ens espera es un ultim «sprint» per pujar fins al sostre de la serralada.

Com sabeu , Montserrat esta plena d’agulles, és el que la fa tant famosa. I sant Jeroni és una d´elles.

Per pujar-hi s’hi varen construir unes escales, per que no calgues ser un escalador per assolir aquest cim.

Peró les escales…són moltíssimes escales i molt empinades. L’últim tram d´aquesta fita es fa bastant dur, peró com es sol dir «a poc a poc i bona lletra», cadascú agafant el ritme que li permeti arribar al cim amb «comoditat» es pot anar pujant bé.

El problema més important , és de nou, l’alta afluència de la zona. La pujada/baixada d’aquestes escales es converteix en un para/arranca per facilitar l’acces als altres senderistes.

Finalment, tots tres junts, arribem a dalt de la muntanya i fem el Cim.

Amb els seus 1236 metres sobre el nivell del mar treu el cap per sobre de la resta d’agulles de la màgica muntanya.

La primera part de la baixada consisteix en desfer el camí que hem fet per la pujada. Fins que enlloc de seguir recte fins al funicular, ens desviem a l´esquerra per baixar cap al Monestir pel «camí vell de sant Jeroni».

Des del minut zero d´aquesta baixada ja veiem de quin «pal» anirà aquest sender.

Des del desviament fins que arribem a la plaça del Abat Oliva , al monestir, descendim per un total de gairebé 1.000 esglaons (no ens ho imaginem fer-ho de pujada).

Arribem a les portes del Monestir, amb unes cames que despres dels 1.000 escalons, gairebé ja no saben caminar a peu pla.

Al Monestir , l’agernació es majúscula. Estem acostumats a fer visites a Montserrat en dies entre setmana i al vespre, i fer-ho un dissabte ens deixa descolocats.

Abans de marxar, aprofitem per anar a posar una espelma a la Moreneta de part de les «avies».