Circular per Prades

Feia dies que no pujàvem a l’epicentre excursionista de les nostre contrades per fer-hi una excursioneta. Així que aquest dissabte hem pujat a la vila vermella per fer una circular ben entretinguda .

Una volta pels seus voltants, coronant el Tossal de la Baltassana, de la llista dels 100 cims (de nou) , una visita a les coves del Pere, les ermites de l’Abellera, St. Roc, St. Antoni, la roca dels corbs,…

La ruta que haviem vist a Wikiloc la feien en sentit invers al nostre. Peró nosaltres hem preferit fer-la en aquest ordre per així fer una pujada forta al principi i la resta de baixada.

Així que deixem el cotxe aparcat, al costat de l´ermita de Sant Antoni, i reculem cap a Prades, passem per davant de la vila closa i tornem a tirar amunt, cap a muntanya.

Un cop deixem enrere les últimes urbanitzacions de Prades (els seus afores, cada cop semblen més Salou o Lloret) comencen les pujades. Anem seguint el GR que ben marcat amb les pintures, i els indicadors ens van portant cap a munt.

Aquest tram inicial, no l’havíem fet mai i ens sorprèn molt gratament. Molt boscós (a la tardor deu ser ESPECTACULAR), roques amb curioses formacions i nombroses balmes ( o baumes).

Ens unim a un ampla pista, que ens condueix fins el Coll del bosc. Aquesta pista si la continuéssim ens portaria fins a Rojals (si no anem errats) però nosaltres als pocs metres girem a la dreta per endinsar-nos per un costerut sender (GR) que ens portarà fins al cim del sostre del Baix Camp. El Tossal de la Baltassana amb 1.201 (msm)

Nosaltres ja l´haviem pujat en un altre ocasió, de fet va ser una de les primeres ascensions del llistat de la FEEC dels 100 cims.

La vertent per la que hem pujat aquest cop , és força més dura que per l’ample pista que vàrem pujar l´altre cop. Amb tot, el tossal sobresurt molt de sobte de tots els camins que el rodegen, així que al final hi ha sempre , si o si, una forta pujada.

Després de fer un bon esmorzar amb les espectaculars vistes en 360º que tenim, continuem la nostra caminada.

Baixem per la pista, per on l´anterior vegada vàrem pujar i continuem per una ample pista. El començament és tros bastant sec i sense protecció del sol, però amb unes vistes de tota la plana de Lleida i dels nevats Pirineus.

Al poc, però tornem a entrar als ombrívols boscos, per una bella pista enmig de roures i pins que ens condueix cap a les coves d´en Pere. Realment de Cova n´hi ha una, la resta són cavitats entre Roques apilotonades junt amb tancats que durant segles s´han anat fent. Aquí els pastors guardaven els ramats i es salvaguardaven ells en nits fredes o de tempesta.

Seguim la pista , direcció la bassa de Prades, però a mitja baixada creuem un barranc i continuem per una pista paralel.la que ens porta cap al vessant d´aquesta serra que vigila tota la vall de Capafonts.

Les vistes sobre la vall, la serra de la mussara, la serra dels Motllats…. és preciosa! La pista va avançant fins que es converteix en senderò poc després de passar per una roca espectacular. Li diuen la Roca dels Corbs i té mil formes!

Com us dèiem desprès d´aquesta espectacular roca, el camí es converteix en senderó. Sota un seguit de roques rojes i d’infinitats de Balmas, sense donar-nos compte ens trobem ja a l´ermita de l’Abellera

La llegenda explica que en la zona hi havia molts rusc d´abelles, i que pastors de la zona un dia que anaven a buscar mel, varen trobar-se l’escultura d´una verge. La varen portar cap al poble i per causes inexplicables, va tornar a aparèixer en la balma on l’havien trobada. Així que decidiren fer-hi una ermita, la de la Mare de Deu de l’Abellera.

Per l´antic camí que versa a Prades, paral·lel a l´actual carretereta, sense gairebé donar-nos compte arribem al coll de Sant Roc, on hi ha la petita ermita homònima.

Creuem la carretera , i continuem el camí, ara molt més rocós, amb la famosa roca tosca vermella de prades, que en molts trams ha estat mollejada en una escales per facilitar -ne el pas.

i molt ràpidament arribem a l´ermita de Sant Antoni de Padua, ja a dins de Prades on haviem aparcat el cotxe

Una ruta molt bonica i que es pot fer amb totes les edats.

Com sempre us deixem el video. Si us agraden les nostres rutes subscrivius-vos al blog i al canal de youtube.