Esmorzar a Prades

En la nostra època de motoristes, la pujada a Prades per fer un esmorzar era gairebé una tradició. Amb el naiament del Guifré, també vàrem continuar bastant aquesta costum. De fet així es va aficionar, com son pare als entrepans de Llom amb Formatge.

Degut a la pandèmia, ara feia molt de temps que a Prades sols hi hem pujat a passejar.

Avui, amb el bon temps que ha fet (sol i 3ºa les 10.00 del matí) , i un lleuger mal d´esquena al pare de la criatura, han fet que enlloc de pujar a fer alguna excursió tornéssim per passejar per la vila vermella.

Desgràciadament, Cal Tomaset, el bar de la plaça Major on sempre anavem fa uns anys que esta tancat per Jubilació de la Teresina, l’autoanomenada «vella Montserrat».

I quan diem la VELLA MONTSERRAT , ens referim a la famosa per la cançó d’Els Pets

La vella Montserrat

Desperta el barri a cops d’escombra tot cantant

Les primeres persianes

S’obren feixugues badallant

Peró pel que es veu, no és aixi. Ho podeu sentir pel pròpi Lluis Gavalda en una entrevista a RAC1.

Deixant estar aquesta anècdota, ens trobem una mica orfes al pujar a Prades amb el Tancament del Tomasset, però ara acostumem anar al GR que també ens hi trobem a gust.

Però amb temps de pandèmia, hem d´escollir llocs amples, grans terrasses amb separació…així que avui hem anat a La Font a posar-se entre pit i esquena un bon entrepà de Llom amb Formatge, com marca la nostra tradició

I si, el Guifré s’ha acabat l´entrepà tot sencer.

Prades és una vila preciosa. Comparable a moltes de la Catalunya Vella, que tants caps de setmana està plena de turistes procedents de les àrees metropolitanes del país. Per «sort» nostra, està a la Catalunya Nova (al Sud). Una zona desconeguda per bona part de la ciutadania i per això encara en podem gaudir amb relativa tranquil·litat.

Els seus carrers de pedra vermella, amb el taló de fons de les boscoses muntanyes són una delícia.