Acampada al Arieja

Aquest any , sembla que per fi es torna una mica a la normalitat pre-pandèmica (si es pot anomenar Normalitat). Així que hem sortit fora de les nostres fronteres per fer una escapada a l´estiu.

El destí escollit ha estat l´Arieja, una zona de l’antiga occitània, actual França.

No podem estar més satisfets de l´elecció. Molts pocs turistes, molta fresca i uns paisatges espectaculars.

Ni que sigui un territori , relativament a prop de casa nostra , 188km en linia recta, degut a l´orografia del terreny es tarda bastant a arribar. Es una zona plena de colls i profundes valls, amb poques vies de comunicació, aixì que els 188km en linia recta al final són uns 320km i gairebé 5h30m de viatge.

Dilluns 25 de Juliol – Sortida

Amb les altes calors i la durada prevista del viatge sortim d´hora de casa. A la tarda/nit anterior ja haviem carregat el cotxe.

Aixì ens evitem calors i matinar molt el dia de la sortida. Amb tot a les 7h del matí ja estem «on road».

Al sortir tant d’hora, fa que a quarts de nou , ja tinguem ganes d’esmorzar i ho fem recordant les èpoques en que la Natàlia i jo sortíem en moto. Esmorzant a Ponts , a la Fonda Cadí, un lloc de «tota la vida» i bones llesques . Us el recomanem.

Degut a l’escalada de preus, i els alts preus de la gasolina, varem decidir entrar i creuar Andorra , per així poder omplir el dipòsit del cotxe, abans d’entrar a França, que els preus normalment ja són més alts.

Amb les cues de la duana i del voltant de la capital, varem decidir omplir-lo al coll de muntanya més alt dels Pirineus, el Port d´Envalira a 2.408msm.

Ja aquí , ens varem acomiadar de parlar la nostra llengua per baixar cap al Pas de la Casa i entrar a França.

Com a curiositat, baixant del coll, tenim l’estany de les Abelletes. Estany que les seves aigües donen origen al curs fluvial del Arieja, el que dona nom a tota la regió que anem a descobrir. (foto del 2005)

Entrem a França, seguint el curs del Riu Arieja, creuant les poblacions de Hospitalet, Ax les Thermes,….. i mil pobles on aprofitem en un d’ells fer una parada per dinar.

A diferència d’altres vegades, marxàvem de casa amb menjar com a mínim per el primer sopar i esmorzar. Però aquest any amb les altes temperatures que tenim varem decidir que el millor seria fer-ho en destí.

Normalment a França, hi ha molts polígons amb supermercats,restaurants,botigues…. però a la zona on anem no creiem que trobem masses serveis (benzineres,supermercats,….) així que per previsió a la última població important (Tarascon) fem una parada al supermercat per comprar aigua,llet,fruita i sopar.

Aquí ja comencem a veure que els preus a França estan molt més disparats que a casa nostre (que ja ho estan prou). Una compra que ens hauria costat uns 20/25€ a casa nostre ens puja 42€!!!

També aquí el temps va començar a canviar. EL sol va desaparèixer per complet i unes boires als cims de les muntanyes ens feien preveure que la llum del sol ja no la veuríem més aquell dia…

Com us hem comentat, és una zona muntanyosa i valls molt fondes. Per arribar de Tarascon a Le Train d’Ostou (On teniem el càmping) hi ha en prou feines 20km en linia recta, però son mes de 60km per les estretes i tortuoses carreteres que fa que triguem casi 1h.30 a arribar al càmping.

A més hi havia una densa boira, pluja i en algun tram tempesta. Tot i que això podia sembla un impediment, el que feia era realçar la bellesa del paisatge de la zona.

Finalment varem arribar al càmping Le Montagnou . Per nosaltres un dels millors càmpings on hem estat (ja farem ressenya al seu nostre nou apartat del web). Una parcel·la enorme de 10m x 10m, electricitat, tranquil·litat, riu ,molta ombra, WC , dutxes, prats i muntanya al costat, BIBLIOTECA,…. i piscina amb aigua calenta! A més a un preu excel·lent. Nosaltres tres, la tenda ,el cotxe, electricitat , 5 nits , 130€

Dimarts 26 de Juliol

Primera nit amb molta fresqueta, segons les APP hem estat a 12º! Això és el paradís!!!

Esmorzem llet calentona i ens anem a descobrir els pobles del voltant. El poble on estem allotjats no té cap servei més enllà del càmping i una pista de tennis municipal.

Tenim dos pobles a prop, un separat per un coll de muntanya i un altre a 7km, així que anem cap al segon a Seix. Aquest té cafeteries,botigues,farmàcia … i un supermercat amb benzinera!! Es un tresor!!!! Allà fem més compra de fruita/verdura i provisions per la setmana .

El dia s’ha aixecat tal i com el vàrem deixar el dia anterior. Emboirat, amb «xirimiri» constant,.. i temperatures que no passen del 18º al migdia!

Aquest dia el destinem per veure un dels llacs de la zona, el Bethmale. Un llac enclavat en uns boscos preciosos. A la tardor hi hem de tornar per que el Montseny i la selva de Irati no li tenen res a envejar!

Per la tarda ens dediquem a relax. Llegir i «explorar» les opcions del càmping.

Passem una estona per la pista de tennis taula, per la pista de bàdminton i caminem per el sender que hi ha al costat del riu. També juguem una estona al parc infantil amb el Guifré i sense donar-nos compte ja s’ha fet l’hora de sopar.

No tenim mases fotos d’aquest dia, però si que tenim vídeos que ja veureu al vídeo final 😉

Dimecres 27 de Juliol

Aquest dia va ser el primer que no va ploure ni vàrem tenir boira. Ho varem aprofitar per «allunyar-nos» una mica de les valls on estàvem i ens varem apropar en dues zones històriques de la zona.

Per començar, varem anar a visitar la curiosa i prehistòrica cova de Mas d´Azil.

Si voleu podeu buscar molta informació d’aquesta cova, a la wikipedia per exemple, però us expliquem quatre coses.

Abans d’existir la península ibèrica, aquesta zona estava inundada per un gran llac. Quan la península va «xocar» contra Europa, es varen formar els Pirineus i el llac va desaparèixer. Això va fer que moltes roques d’aquestes estiguessin molt humides. Això va fer que el riu , al llarg dels anys acabés perforant aquesta cova que té uns 500m de llargada i entrada i sortida (com un túnel) , de fet es va aprofitar per fer-hi passar una carretera.

Amb les obres d’aquesta carretera es va descobrir que havia estat un assentament prehistòric molt important, fins el punt que una civilització es va desenvolupar al seu voltant.

Existeix una visita guiada a l’interior d’aquesta meravellosa cova. Des del passeig de la carretera sols es veu un 10% del que és aquesta cova! Sols es fa en francès i val uns 10€/adult.

Al marxar , vàrem voler anar a visitar un dels pobles més bonics i curiosos del Ariege, Mirapoix (Mirapeix). Un poble medieval on al seu centre històric, tenen totes les cases encara amb els queirats de fusta!

El poble té una Catedral Gòtica dedicada a Sant Maurici, es va aixecar al poc de constituir-se la població. El poble original, però va ser totalment destruït per unes terribles inundacions al S.XII . Es va aixecar l´actual poble a l’altre riba d’on estava , i es va erigir la catedral.

El dia el vàrem acabar visitant el Lac de Lers. Aquest llac el varem veure quan arribàvem al càmping al primer dia, però amb la boira gairebé no es veia res.

Aquest cop, com que el dia s’havia aixecat, varem poder fer un refresc a la magnifica terrassa del bar/refugi i un volt per els voltants del llac.

Dijous 28 de Juliol

Aquest dia al matí va tornar a fer un dia espectacular. Fresqueta i cels blaus. Així que varem aprofitar per fer una excursioneta per aquests paratges tant bonics.

Hi havia mil opcions per poder anar veure circs , cascades, llacs,… però el nostre nivell físic no és el mateix que fa 1 any, així que varem buscar una ruta assequible, la Cascada de Labinas.

Abans d’arribar-hi, però varem descobrir al costat de la carretera un salt d’aigua. I portant la càmera i el trípode al cotxe no podíem passar de llarg. Varem baixar per gaudir-lo i vàrem descobrir un senderó que remuntava el curs fluvial, i tafaners que som… doncs muntanya amunt fins que varem descobrir uns salts d’aigua molt més espectaculars que el que ens havia fet parar a la carretera.

Un cop al cotxe, ens varem apropar per sinuoses i estretes carreteres fins al Embassament de Soulcem.

Embassament enclavat al mig d´una típica vall glacial pirinenca.

Allí després de gaudir de la majestuositat del paisatge d’alta muntanya, vàrem aparcar el cotxe al lloc habilitat per tal de començar la ruta.

Hi ha moltes opcions des d´aquell punt, des de coronar cims, fins apropar-se a algun dels molts llacs de la zona… o la més simple , la de la visita a les cascades.

La majoria de les rutes, comparteixen l’inici del camí, que s’anomena el Camí del Orris [ Le chemin des Orris ]. Els Orris son antigues casetes de pedra, que es troben al llarg del camí, i que eren utilitzats per els pastors, antigament, per resguardar-se de les inclèmencies.

Us pasem el link a la wikiloc , amb la ruta que varem efectuar.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/cascade-de-labinas-per-el-cami-de-orri-109036186

La ruta no té massa història, es seguir la pista o sendero que va seguint el curs del riu, fins arribar a les espectaculars cascades.

Vàrem voler acabar el dia voltant per Foix, capital del Ariege, i coneguda per el famós castell que presideix la ciutat. Originalment aquesta vila havia estat un oratori on anava Carlemagna. Amb el temps es va convertir en una abadia.. i finalment el poble

No vàrem fer la visita per l’alt preu, la calor i que hi havia molta cua.

Varem donar un tomb per els carrers del casc antic, però com que la calor apretaba de valent no ens varem allargar massa.

Vàrem tornar cap al càmping a refrescar-nos una mica a la piscina, i preparar la ruta del dia següent.

Divendres 29 de Juliol

La nit anterior vàrem anar a dormir amb un cel estrellat. Però a la nit… va començar a ploure de valent. La tenda va resistir com una campiona i a dins no va entrar ni gota d´aigua.

Al mati al llevar-nos havia parat una mica i estàvem mirant a veure si fèiem la ruta prevista o la canviàvem degut al temps….i mentre ho fèiem va arribar una cadena de tempestes virulentes. Llamps, trons i aiguat.

Varem decidir quedar-nos sota el tendal esperant que passés tot i que aleshores ja faríem fins que el ferro del tendal va doblegar-se i va caure sobre la tenda.

Veient que el «refugi» fora tenda havia desaparegut, que el radar marcava tempestes una darrera l’altre… vàrem decidir que el millor que podíem fer era plegar la tenda i tornar 1 dia abans cap a casa.

Així ho varem fer 😉

El Ariege és una zona que es recomanem energicàment. És immensa i preciosa. Us la recomanem en totes les èpoques de l’any, però sobretot a la tardor (hi he estat a època de motorista) i es preciosa.