Camí de Prades i Coll de Perelló

Molt cansats de fer els camins que envolten reus, que l’únic bo que tenen és que estan ben senyalitzats, avui hem fet una ruta amb bastant de desnivell pel bell mig de boscos.

Ho hem fet respectant la il·lògica llei actual, que ens impedeix sortir del municipi, sols podem anar a municipis colindants si realitzem una activitat esportiva, com el senderisme.

La ruta que hem fet avui és aquesta.

Sortim de Reus, i ens dirigim vers al camí vell de Castellvell, peró abans d’arribar-hi , passem per sota d´una de les altes fumeres que resten de l’època d´or industrial de la ciutat. Concretament passem per la fumera de la bòbila del Llevat. Es va construir al Segle XIX, i actualment és com una mena de monument al mig d´una plaça de la nova zona residencial de la ciutat. Aquesta fumera, forma part del Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya

Després de passar als peus de la majestuosa fumera, ens encarem ja cap al camí vell de Castellvell, ara s’anomena així, però antigament era conegut com el Camí de la Mineta de Martorell. Aquesta mina, abocava l´aigua en una bassa , poc abans del pontet de Calderons (actualment en ruïnes). La gent, a principi del segle passat , hi anava a buscar aigua i a fer berenars socials, ara seria inimaginable, segons el PROCICAT. 

Aquest camí, es un dels primers trams del famós camí de Reus-Prades , però el creixement urbanístics, molt cop descontrolats, de la zona fa que a 1km del principi del recorregut, aquest camí es converteixi en un ample passeig, que vertebra la urbanització El Pinar, que viu a cavall de Reus i Castellvell.

Finalitzem el passeig, anomenat Avinguda de les Torres, per les colossals torres elèctriques que passen pel mig, ens trobem ja a la veïna Castellvell. Al creuar la carretera d´Almoster, ens enfilem pels costeruts carrers fins a la Plaça de la Font Nova, a l´esquena de l’església. Aquí, al costat de la Agra botiga, comença realment la nostra excursió. Baixem cap al camí del cementiri, on en breus metres ens trobem amb el Camí de Reus a Prades.

Es un antic camí, ja s´usava en l´edat mitjana i en alguns trams encara es conserva l’empedrat original. En el tram per on nosaltres transitem, ho fem per un paviment encimentat i que s´enfila endiabladament.

Quan estem gairebé a dalt de tot, molt a prop de la urbanització La Flor del Camp, ens desviem a l´esquerra per un camí, per fi de terra. En un primer moment passa per mig de plantacions , però després d´un revolt on hi ha un mas, ens endinsem per fi als tan enyorats boscos.

Durant una bona estona, passarem la nostra ruta passejant per mig de humits i frondosos boscos. A la vegada, la caminada va enfilant-se sense parar. Els trams on hi ha més pendent, el camí esta encimentat.

Les vistes sobre el camp de Tarragona, són increïbles, i no és d´estranyar, amb l´alçada que estem agafant de forma continua. El pobre Guifré amb tanta pujada constant, se li comença a fer llarg i cansat, sobretot les últimes rampes encimentades que sembla que no s’acabin mai, de longitud i de desnivell.

Finalment arribem a un coll, on hi ha una cruïlla de camins.En aquesta punt esmorzem, agafem aire i revivim una estona.

El senderó més petit de la cruïlla, ens conduiria, per una trialera, cap al Mas del Victor que vàrem passar-hi, quan férem l´excursió del Puig d’en Cama.

En aquest punt , hem assolit l’alçada més alta de la caminada, uns 451msm.

Des d’aquí, ara ens espera una forta baixada, passant per un seguit de dipòsits d´aigua municipals de Castellvell, que gairebé ens serveixen de fites, ja que els anem trobant al llarg de tota la baixada.

Abans d´arribar a Castellvell, però, passem pel Coll de Perelló , és de nou una zona molt boscosa, molt humida, on hi trobem nombrosos bolets i microbolets als peus dels pins.

AL sortir del collet, baixem fort, per unes pista encimentada, que en poca estona es converteix en un carrer, al mig de la urbanització Les planes del Puig. El nom el rep, al estar als peus d´un cim veí que té el nom d’El Puig. Si ens seguiu, recordareu que us vàrem parlar del Puig, en l’excursió de diumenge passat, quan hi passarem als seus peus.

Sense donar-nos compte, passem d´estar baixant per l’urbanitzacio, a estar caminant pels camins del bell poble de Castellvell.

La població de Castellvell, rep el nom (com podeu suposar) d´un antic castell que va haver-hi. El castell pertanyia a la ciutat de Reus, que amb estires i arronses,va continuar aixi fins l’abril del 1854, que ja passar a ser municipi totalment independent.

Per aquesta «independència» de Reus, es va fer molt coneguda la Festa de la Banya, que es feia al dia dels Sants Innocents, fent pagar a tothom que volia passar pel terme.

Després de creuar la vila, ens enfilem de nou cap al camí vell de Castellvell, per tornar de nou a Reus.

Com a curiositat podeu comparar aquestes dues fotografies. Una feta a les 8 del mati i l´altre a quarts de dues. (gràcies PROCICAT)

La ruta d´avui ha estat molt maca, molt distreta i amb molt bones vistes.

Us la recomanem.