Envoltant la Pedrera del Piqué

Una setmana més, empresonats dins la nostra vila i sense poder sortir a gaudir de la natura en soledat i tranquil·litat . De nou gràcies a la (in)competència dels dirigents, ens hem quedat atrapats dins del nostre municipi amb un gran flux de persones pels camins del terme.

Amb la «trampa» de poder anar als municipis limítrofs, hem fet una ruta on hem trepitjat els termes de L’Aleixar i de Castellvell. La ruta que hem fet ha estat aquesta.

Com que la setmana passada vàrem acabar molt desanimats de les ruta que férem pels barrancs de la part sud de Reus, aquesta, tot i voler esquivar les aglomeracions de gent, hem tornat a fer ruta pel nord del terme.

Fer això ens ha proporcionat uns paisatges més bonics, més ombrívols, més desnivell a les cames,….i més gent 🙁

Hem sortit de Reus, per el camí de la Pedrera del Còbic, una pista asfaltada que va pujant molt a poc a poc, fins a la coneguda cruïlla (per la gent de Reus) dels Cinc Camins. Just a uns metres d’aquest encreuament, ens trobem en una bassa enorme, propietat de la comunitat de Regants del Embassament de Riudecanyes.

Parlant del Embassament, en aquesta zona no tenim gaires rius, i fa una mica més de 100 anys, varen decidir que la zona necessitava un embassament per l´agricultura de la zona i per garantir l´aigua a la població. Al 1919 es va inaugurar a Riudecanyes l´embassament, després de més de 12 anys de construcció. La seva construcció i l´historia al voltant de la mateixa és molt curiosa, us recomanem llegir aquest article de fa un any del digital Tarragona Digital- Centenari del Embassament.

En aquesta cruïlla de camins, nosaltres anem pel camí del mig. No és que estigui al mig, però rep aquest nom (està degudament senyalitzat).

Aquest camí ens porta al municipi veí de l’Aleixar, i ens hi porta creuant pel bell mig de la partida de Monterols. Aquesta antiga partida, és una de les mes grans del terme i molta relació històrica amb la ciutat.

Per una banda, l’historiador Salvador Vilaseca, va trobar-hi en aquests terrenys, restes d´un poblat neolític .

Per una altre banda, un dels portals del Reus Medieval , sortia vers aquesta partida, i rebia el nom de Portal de Monterols, nom que anat derivant fins a l’actual carrer de Monterols, un dels més coneguts i comercials de la ciutat, tant que fins i tot ha donat lloc a frases conegudes arreu com la de Reus, Paris i Londres, i el carrer de Monterols.

El camí del Mig, ens porta fins a la Riera del Salt, terme de L’Aleixar, a uns 500m del nucli de Maspujols. Aquesta riera rep aquest nom per un salt d’aigua que apareix quan hi ha un episodi de pluges generós.

Un cop a la riera , la remuntem, per un paisatge més humit ,boscós i ascendent. Passem per una de les zones més boniques de la ruta d´avui.

A mida que anem ascendint, anem rodejant la pedrera de Piqué,actualment sota el nom de Pedrera PYPSA, i ens anem apropant als peus del cim d’Els Puig.

Aquest cim , de 432m marca la divisòria entre Castellvell i l’Aleixar, però antigament era «frontera» amb Reus, Albiol i els dos citats. Hi ha una llegenda, que una vegada s´hi va trobar un cadàver al bell mig de la divisòria, i que cap consistori es posava d´acord amb qui s havia de fer càrrec de les diligències.

D’aquí ja hem acabat de rodejar l’antiga pedrera del Piqué, per arribar a la Pedrera Blanco , al costat de la coneguda pedrera del Cobic. Just abans d’arribar-hi hem vist una porta en una roca, i un senderó al seu costat.

La tafaneria ens ha guanyat i hem mirat que era. La porta era com una porta a una mina o una cova dins la roca. El senderó ens portava a un mini avenc, però hem buscat referencies a mapes i webs, i no hem trobat res .

Ja a la pedrera del Cobic, i de recuperar forces amb l´entrepà, hem continuat ja cap a Reus. Per fer-ho podíem fer de dos maneres.

Fa uns dies vàrem fer una excursió fins aquest punt, així que per tornar podíem escollir o el camí d´anada o el de tornada d´aquell dia, i hem escollit el de tornada.

I com aquell dia, la tornada ha estat enmig de rierades de gent, que en aquesta hora ja havien sortit a fer salut empresonats (com nosaltres) dins el terme.

Esperem que us hagi agradat aquesta ruta, i que us animeu a fer-la. Nosaltres ens ha agradat molt i a més ens ha servit per veure com de fort s’està posant el Guifré, ja aguantat caminades de 13km.