Per Barrancs de Reus, fins el Pi de Bofarull

Per tercera setmana consecutiva, ens trobem empresonats a dins de la nostra ciutat, així que no podem sortir a fer excursions per on volem, si no que les hem de fer per on «ens deixen».

Com ja us hem explicat Reus es una ciutat amb un centre comercial molt fort (així era abans del COVID ) i amb un entorn molt agrícola. Això fa que els voltants de la vila ens trobem molts masos i terres de conreu.

Econòmicament i històricament això ha anat molt bé a la prosperitat de la ciutat, però ara que no podem sortir del terme, ens provoca que les nostres rutes siguin molt avorrides.

Per acabar-ho d´adobar, a la nostra ciutat mai cap partit polític que ha governat , s´ha preocupat massa de tenir un entorn on poder gaudir i «salut».

L’únic que varen fer fa uns anys, és catalogar i senyalitzar els camins ( rieres i barrancs) del nostre entorn, i «crear» unes rutes per poder dir que des del consistori inviten a fer vida saludable. Ho varen batejar amb el nom de Rutes Reus ,Itineraris de salut i paisatge.

Per que us hem explicat tot aquest rotllo? doncs per que la caminada d´avui ha estat en un 90% per rieres i/o barrancs (Degudament senyalitzats) sense cap mena d´encant. Plens de brutícia i poc més.

La ruta que hem fet avui ha estat aquesta:

Hem sortit, com l´altre dia per l´Escola de la Vitxeta, on hem anat vers el Cementiri Municipal , per posteriorment anar a buscar el camí de Burgar, el mateix que vàrem fer la setmana passada.

El camí del Burgar, aquest cop hem transitat poca estona, ja que quan hem arribat a l´alçada de la Riera d’Almoster , hem seguit el nostre itinerari sobre ella. Aquesta riera, segons el terme per on hi passem rep diferents noms. Des de Barranc del Picarany a Riera del Molinet, passant per Riera d’Almoster, Riera de l´Abeurada,… podeu veure´n més informació a la Viquipedia.

Anem tota l´estona paral·lels a la nova autovia C14, però tot i que havíem pensat al veure-ho sobre el mapa, no veiem els cotxes ni gairebé els sentim. La Riera passa per un nivell inferior, i molt encaixonada per terraplens , herbes i matolls. Sols veiem que estem al costat de la carretera, quan l’ha passem per sota, pels túnels.

Anem seguint la riera, que ara ja s´anomena Riera de la Quadra, per que en aquesta alçada ja s´han unit les rieres d´Almoster i la del Pi de Burgar.

Ara la riera/camí és més ampla, menys vegetació,….vaja que no té cap mena d´interès. Ni des del punt de vista paisatgístic, saludable (ple de brutícia),…. però gràcies al ajuntament sabem on som, ja que tenim les «rutes saludables» ben indicades.

Estem molt a prop del nostre destí ,i ens trobem encaixonats entre l’aeroport de Reus i el CESDA.

L’aeroport de Reus, es va començar a construir al 1935, quan el Aero Club de Reus, al fundar-se, va començar a comprar terrenys per crear una pista. Al 1936, però amb la guerra Civil , es va parar tota l´activitat fins al 1937, que l’exercit Republicà, junt amb Rússia, va convertir-lo en un aeroport militaritzat, un dels 3 que hi havia.

Als anys 40, l’Aero Club va reprendre la seva activitat i va crear la «escuela de pilotos» . Després de la Guerra, però l’exercit el va convertir en una base aèria i va arraconar en una part als seus fundadors, i així va ser fins al 1992, any en que va finalitzar el seu ús militar. A partir d´aleshores amb molta empenta local, es va aconseguir convertir-lo en un aeroport estratègic pel turisme de la costa daurada.

Però , no hem vingut a veure l´Aeroport, si no un arbre que hi ha just al costat de les seves instal·lacions. El Pi de Bofarull.

El pi, és un Pi Pinyoner i fa una alçada d’uns 20m. És un arbre catalogat com Arbre Monumental de Catalunya, podeu veure’n tota la llista a la web dels Arbres Monumentals de Catalunya.

Aquí hem esmorzat una mica, i hem refet la caminada. Desfent un petit tram del camí fins a trobar-nos a l´encreuament del camí vell de Reus a Constantí. Nosaltres hem anat cap a la nostra ciutat. Es un tram força bonic, es nota que no es riera, on estem envoltats de olivers, i fins i tot d´algun arbre.

Seguim aquest camí , per darrera de la fabrica de Cafés Brasilia fins al Barranc del Cementiri.

La fabrica Brasilia, actualment propietat de Nestlé, la va construir l’industrial i ex-alcalde Miquel Colàs i Piquer al 1960. L´empresa s´anomenava Colàs i Giné. Va ser un referent, tant que al 1972 va convertir-se en l’important Brasilia. Tanta va ser l´influencia de Miquel Colàs a la nostra ciutat, que va ser l´urbanitzador de la coneguda urbanització de Castellmoster (al termes de Castellvell i Almoster).

Aquest camí ens deix de ple , a la part del darrera del polígon que hi ha Avinguda de Tarragona. No és un paratge dels més bonics per caminar, així que enlloc de creuar-lo seguim pel Barranc del Cementiri vers al Mas Carpa.

El Mas Carpa, és un antic mas de Reus, que actualment està en semi-abandó, i que dona lloc a una urbanització de semi-luxe.

Del Mas Carpa, seguint encara el Barranc del Cementiri, anem fins a l’antic camí del Mas de Sena. Aquest nom , ve per que aquest sender uneix Reus, amb el Mas Sena, ja al terme de Constantí.

Alguna de les curiositats d´aquest vial és que ens apropa, entre olivers, cap a Reus, passant per davant del Circuit de AutoModelisme de Reus i del Col·legi Internacional Francès de Reus

Aquí ens trobem que el camí s´acaba, i que hem de tornar-nos a endinsar pels «preciosos» barrancs de Reus, aquest cop el de l’Abeurada, que ens durà fins a l’interior del Polígon DINA:

I ja aquí ens endinsem dins l´entremat urba de Reus i donem per finalitzada aquesta «preciosa» ruta.