Camins de Reus i Mas de Burgar

Degut al confinament perimetral municipal, ens veiem una setmana més obligats a no sortir del terme municipal de Reus.

La setmana anterior, a la tornada ens vàrem trobar moltíssima gent, així que hem mirat una ruta on intentéssim trobar a menys gent, després de mirar els mapes de camins, junt amb el límit perimetral de Reus , hem decidit fer una ruta pels camí de la Selva del Camp, per arribar al Mas de Burgar.

La ruta que hem fet ha estat aquesta

(Feu click al mapa per veure-ho a wikiloc):

Hem sortit des del pàrquing de davant de l´escola La Vitxeta, des d´allí hem anat pel camí de la Selva del Camp, és un camí asfaltat fins que ens trobem amb la Riera de l’Abeurada .

Es un camí excavat molt profund, i com que hem sortit d´hora per evitar aglomeracions , la humitat i la rosada nocturna es nota molt.

Després de la riera, agafarem un tram recte , potser el més bonic del dia. No té res d´especial, però era un camí on a l´esquerra de taló de fons teníem el Puig d´en cama, Almoster, … mentre que passàvem per camins plens de conreus. Oliveres, Avellaners, calçots,….ens acompanyaven a banda i banda del camí ,mentre a la dreta podíem veure el mar.

En aquest tram hem sortit una mica del terme de Reus, una llengua del terme d´Almoster s´incrusta dins de Reus i hem creuat un tram prohibit segons els temps que vivim. Ens toca viure al límit actualment, i aquest cop literalment.

Just quan sortim del nostre terme ens trobem amb la Riera d´Almoster. A casa nostra les rieres són tan sols un lloc on hi baixa aigua un parell de vegades a l´any, això fa que molts cops, com ara, la riera és a la vegada el camí per on passem nosaltres (i els cotxes per anar als trossos i masos).

Es un tram bastant brut , fins i tot pudent, on no té cap atractiu. Sols hi ha masos, trossos i brossa. L’únic atractiu és algun exemplar majestuós de pi blanc.

Aquest tram de la Riera , és com us deia l´únic tram fora vila que fem. Passem pel bell mig de la «llengua forània» per poder acatar al màxim la normativa, baixem per la riera, fins trobar-nos amb l’antiga carretera de Montblanc (C14z).

De fet, la trobem i en fem un centenar de metres, fins seguir per el vial de Servei de l’actual autovia (C14). Pel vial , s´ha d´anar en compte ja que hi ha molt transit de vehicles i bicicletes.

Per sort, hi transitem poca estona, ja que per un pont peatonal passem a l’altre banda de l’autovia, per seguir cap a una de les fites de l´excursió.

I quina és la fita? doncs el Pi i el Mas de Burgar.

El Mas de Burgar, és un antic poblat independent de Reus. De fet és una gran extensió de terreny, amb algunes masies. L’història d´aquest terrenys es bastant remot, tant que estem parlant que al Segle XII, Robert d´Aguiló segons unes versions, o Ramon Berenguer IV, segons altres, varen donar el dret a poblar aquest indret.

A finals del Segle XII, un tal Boldiví, un dels pobladors, va cedir part del terreny als Canonges de Tarragona, i això va fer que sols es permetés habitar en aquests terrenys a Cristians de base, ni jueus, ni musulmans, ni convertits. Això va limitar l’expansió de la població.

Té bastanta historia, que podeu veure a la wikipedia , el més remarcable és l´annexió a Reus al 1842.

Actualment és un mas privat, ja que no s´hi pot accedir i està totalment ballat. Però el Mas de Burgar, el més gran dels Masos i que té el nom del terreny disposa d´una capella pròpia.

Des del Mas, ja tornem cap a «centre vila» per camins plens de masos, on veiem molta gent «fent oliva»

Per tornar al inici de la ruta, podíem fer-ho per carretera o buscant algun camí que ens hi portés. Lògicament hem triat la segona opció.

El Camí del Mas de Burgar ens deix de nou a l´antiga carretera de Montblanc (C14z) , que aquest cop creuarem. HO farem per anar a passar per davant de l’actual cementiri i crematori de Reus.

Dic actual cementiri, per que l´actual és el quart cementiri que ha tingut Reus al llarg de la seva història.

• El primer, en edat mitjana, estava als voltants de l’actual Prioral de Sant Pere. On ara hi ha la Capella de l’Altíssim
• El Segon, va ser a l’actual carrer del Fossar Vell. El nom del carrer ja ho deix bastant clar.
• El Tercer, més allunyat del centre va ser al costat de l´Ermita del Roser, actual institut Gabriel Ferrater , fins al
• El Quart, i actual, data del 1869, gracies la donació dels terrenys per part de Josep Sardá, com a data curiosa, aquest , fou el primer cementiri laic i municipal de l´estat espanyol.

Al costat del cementiri anem per un camí fins al barranc de l’Abeurada, que havíem creuat al principi de la ruta.

En aquest cas, no el creuem, si no que hi transitem una estona. De nou , una riera o barranc, es una via de circulació. El seguim fins que ens trobem sota una línia de tres majestuosos espècimens de pi Blanc , Entre mig d´ells i abans de passar per sota el pont del Ferrocarril, agafem una ampla pista que ens porta encaixonat entre la via i la Urbanització Sant Joan.

Per aquesta ampla pista, tornem al inici de la nostra ruta, al pàrquing de l’escola la Vitxeta.

Un cop més una mica de ruta per Reus, degut al confinament, que aprofitem per conèixer visualment i històricament racons de la nostra vila, que d’altra forma, segurament no hauríem conegut mai.