A Montserrat a posar Ciris

Cada més de novembre, des de fa 15 anys, la Natàlia i jo , pugem a Montserrat a posar un ciri, pels companys motoristes que hem perdut al llarg d´aquests anys d’afició.

La tradició va començar fa 15 anys, el 8 de Novembre del 2005, quan en Xavi Dalfó (NellyBCN) va morir en accident. Des d´aquell any cada any , sense faltar-ne cap hem pujat a Montserrat a posar un ciri en record seu.

Per desgràcia, al llarg dels anys , hem afegit més amics perduts en la nostra afició, amb el que el ciri també l´hem posat per el Paco (Pacs47), el Lluis Font, per Arturo (Rutilo) , en Blai (Trifasic) , per el Llorenç (Ximetric) , Bichusten…

Aquest any, teníem un motiu extra. El 22 d´abril, és l´aniversari del Guifré, i aquest any el vàrem celebrar confinats. Però la tieta (Montse) del Guifré, al mati ens va deixar 6 ciris a la porta de casa, per que el Guifré tingues «espelmes».

El Guifré va decidir ell solet, que dues espelmes les portaria a Misericòrdia (patrona de Reus) i que les altres 4 les portaríem a Montserrat. Quan es va acabar confinament, va portar les del Santuari de Misericòrdia i vàrem pujar a Montserrat, però estava tancat on es posen els ciris.

Així que encara ho teníem pendent, i abans que ens tornin a confinar, i aprofitant la pujada anual, hem fet posat els 4 ciris pendents.

Ens vàrem trobar un dia amb pluja, fred i boira, en un monestir de Montserrat desert i tot tancat. Érem els únics (a banda dels monjos) que estàvem a Montserrat. Tot plegat li donava un aire molt «Místic»

No som massa creients, però la Moreneta , la patrona del nostre país, doncs té una màgia pròpia. Això més el record dels nostres companys fa que mentre puguem, pujarem cada novembre a posar un ciri.