Reus-Pedrera del Cobic-Reus

Avui hem fet una ruta , que no hauríem fet, si no fos per les noves restriccions que les autoritats (in)competents ens han aplicat per combatre la pandèmia del Covid-19

Degut al confinament perimetral municipal de cap de setmana, avui no hem anat cap al Montsant, que és on haviem estat preparant la nostra excursio setmanal.

Després de dubtar , si sortíem a fer salut o ens quedàvem a casa… al final hem decidit que si som bons per estar tancats a les aules, botigues,… tota la setmana , també ho som per que ens toqués el sol i l´aire el cap de setmana.

Hem mirat a prop de casa a veure quines opcions teníem. Reus no està massa envoltat per boscos ni llocs naturals d´interès, tenim molts camps de conreu al nostre voltant, així que estem envoltats de camins de pagesia. Amb tots aquests condicionants hem decidit anar pels camins és propers de casa simplement a fer «cames».

La ruta que hem fet ha estat aquesta

(Feu click al mapa per veure-ho a wikiloc):

Hem sortit de Reus, el més ràpid que hem pogut , en direcció cap al camí de les Ànimes. Aquest camí és un dels més antics dels que es té constància. Segons he llegit, se’n té informació , per documents del Segle XV. Era un camí que formava part de la ruta que anava de Salou a Prades, passant per Reus, Castellvell i la Mussara. Encara que sols es te documentació del Segle XV , diuen que aquest camí data de 2.000 a.c.

El nom el rep per una antiga capella que hi havia, que es deia Capella de les Ànimes.

Aquest camí ens porta fins Castellvell, al camí de Monterols. Nosaltres de moment no el seguim i anem per la dreta, per les afores de Castellvell. Voregem primer una urbanització i després ja ens endinsem per camins, amb la vigilància de l´ermita de Santa Anna de Castellvell durant els primers instants.

L’ermita es va construir al Segle XV , quan Castellvell del Camp, encara formava part del municipi de Reus, ni que sembli que arquitectònicament no tingui massa a destacar, aquesta edificació forma part de Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. A tocar de l´ermita hi havien les restes d´un poblat Ibèric. Totes les troballes les va realitzar l’historiador reusenc Salvador Vilaseca i actualment estan al Museu de Reus, que porta el nom de l’il·lustre historiador.

Seguim pel camí de Monterols ,fins que el camí es bifurca. Nosaltres agafem el camí de l’esquerra , que es el Camí de Maspujols.

El seguim uns centenars de metres, és un tram en lleugera pujada, i sense ombra. Estem envoltant de camps d´avellaners, alguna masia/xalet…no són paisatges espectaculars, però son camins carregats amb molta història

Passem per les restes d’un antic pont, sobre la Riera del Espinós

Seguim el camí fins que aquest li canvia el nom i es bifurca. Si continuem recte anirem a la Pedrera del Cobic. Si anem a l´esquerra anirem a Reus/Castellvell . Nosaltres ara anirem rectes, així el Guifre veurà de més a prop la famosa (al camp de Tarragona) pedrera.

No he trobat massa informació de la Pedrera, però sembla ser que la varen inaugurar al 1966 i que ara està en desús. Desgraciadament és un «far» que des de gairebé tot el camp divisem. A sota de 4 pins que hem trobat (per fi una mica de ombra) hem esmorzat una miqueta.

Desfem aquest petit tram de camí que hem fet fins la citada pedrera, i continuem pel camí de la Pedrera del Cobic direcció «mar» .

El principi és un ample carrer o carretera asfaltada , amb certa baixada. Al ser una zona on hi passeja molta gent i també fan salut amb bicicleta, és un indret on hem d´anar en compte ja que al ser baixada, poden baixar força ràpid.

En un mig quilòmetre (aproximadament) ens trobem un mapa de les Rutes de Reus , el mirem per situar-nos, però qui vulgui més informació a la web del ajuntament n´hi trobarà molta , mireu aquí.

Continuem per un tram cimentat on , per l´hora que ja som (vora les 11) ens comencem a trobar força gent (al Montsant no hagués passat).

Es en baixada, i com tot el dia, anem alternant caps d’avellaners, oliveres i masos. Aquest camí ens tanca el cercle i ens condueix pel camí de Monterols fins a Castellvell del Camp.

Aquí tornem per l´històric camí de les Ànimes fins a Reus, on hem passat de trobar-nos força gent a trobar-ne moltíssima. Hem fet bé de sortir d’hora i ens ha permès poder anar sense mascareta molta estona. Amb tanta gent ara es faria impossible.

Un altre ruta en família. Esperem que hàgiu passat una bona estona llegint-nos i que algun dia la realitzeu.

Durant la descripció he utilitzat el nom de COBI,COBIC i COUBIC per referir-me a la pedrera. No sé quin és el nom correcte ja que l´he trobat escrit amb totes les formes