Salt de Castellvell (o de l’Aleixar)

Avui, últim cap de setmana de confinament municipal (de moment) , hem anat al Salt de l’Aleixar.

La ruta que hem fet ha estat aquesta.

El Salt, és un indret de gairebé «pelegrinatge» per la gent que ens agrada practicar el senderisme de la zona del Camp de Tarragona, especialment del Baix Camp.

Indret on neix l’anomenada Riera del Salt, encara que la toponímia correcte seria la Riera de Salvià. Parlant de dir les coses correctes, popularment tothom coneix l’ubicació com el «Salt de Castellvell», per la proximitat a la localitat, peró la realitat és que el Salt, està al terme municipal de l’Aleixar.

Però no ens avancem, i comencem des del principi.

Hem sortit de Reus, per el camí vell (o fondo) de Castellvell. En la ruta de fa quinze dies, ja us vàrem explicar una mica la història d´aquest camí, així que avui no ho farem. El principi és conegut i amb molt poc a comentar. Sense donar-nos compte ja som a Castellvell

Creuem tota la població , per darrera de l’església del poble, i per sota de l´ermita de Santa Anna. Ens trobem ja enfilant els empinats carrers de la urbanització de les planes del Puig. Al anar pujant, anem tenint unes vistes del camp i el mar molt bones.

Aquest tram, el vàrem fer fa quinze dies de baixada del Coll de Perelló. Avui pujarem, peró no arribarem fins al coll, a mitja pujada, als primers dipòsits d´aigua municipals, agafarem un trencant a l´esquerra.

Continuarem per dins de l’urbanització una estona més fins que ja trobarem un «carrer» que s´anomena el Carrer del Salt, i en que per fi abandonem l’odiat asfalt. També incorporem a la ruta, els boscos. Passarem per un tram que va pujant molt suau , en un entorn molt bonic. A més tenim algun tram on tenim unes vistes de les parts altes del Camp ESPECTACULARS.

Després d´ascendir una bona estona, baixem ràpidament fins la riera. Aquest tram hem d´anar una mica en compte, ja que al ser una excursió amb bones trialeres, hi ha molts bikers per la zona. La majoria va amb compte i respectant els senderistes, però sempre (com en totes les famílies) hi ha algun «flipat» que baixa a fons i s´ha d´anar en compte.

La riera, és molt pedregosa, però és una zona realment bonica. És una zona densament boscosa, a banda i banda i dona la sensació d´estar lluny del camp de Tarragona i de casa. Anem remuntant la riera, amb parades de tant en tant, per cedir pas als ciclistes que gaudeixen també d´aquests entorns.

Aquesta zona no està indicada i està molt plena de senderons, trialeres i algun camí. Nosaltres seguíem un track i no ens hem perdut, però si no es coneix la zona i no es porta mapa o dispositiu GPS, és fàcil errar-se de senderó.

Després de «creuar» un parell de vegades la riera, ens situem a la seva dreta, per endinsar-nos a la zona més bonica de la ruta. De fet ens trobem ja arribant al Salt.

Ens endinsem a dins el bosc per senderons. Algun tram s´ha de grimpar una mica, res de l´altre món. A mida que anem avançant , i per sorpresa nostra, anem escoltant la típica fressa que agrada sentir a dins d´un bosc. El soroll d´un rierol amb aigua.

Ens pensàvem , que tot i haver plogut una mica aquesta setmana, no trobaríem aigua al salt, i en canvi per sorpresa nostra ens trobem un petit rajolí d´aigua fresca i cristal·lina .

Desprès d´esmorzar, hem estat voltant per l´entorn i gaudint dels petits salts d´aigua que fa la riera.

Al vídeo que trobareu al nostre canal de Youtube, veureu que bonic és. No us esperem trobar un rierol com al Montseny o al Pirineu, però per ser al sud de Catalunya, amb un clima molt sec, aquests petits racons són GRANS regals .

Estem parlant que ens trobem en una zona on la pluviometria anual es situa en una mitjana de 560litres/any, el que representa 1,5litres/dia , molt lluny dels registres que hi ha per exemple al Montseny que voregen els 1000litres/any.

El Salt, és una paret de roca calcaria, que salva un desnivell d´uns 50 o 60m d´alçada. El Curs de la riera depèn molt de la pluja dels dies en que s´hi va. Molts mesos, de fet la majoria dels dies de l´any, és un lloc on no hi ha ni una gota d´aigua. Després d´un gran temporal o de dies seguits de pluja, podem arribar a veure’l amb molta aigua, com les fotos d´aquest link.

Després d´una bona estona voltant per l´entorn, tornem per el mateix camí que hem vingut. Desfem el camí gaudint del bosc i l´entorn.

És una ruta molt fàcil de fer, tot i la distància (vora 15km) i us la recomanem de realitzar. La primera part no és massa bonica, però al tenir el confinament municipal ens l´hem de «menjar en patates». En un altre ocasió podríem fer una aproximació amb cotxe, i fer la ruta mes llarga per l´interior d´aquests boscos.

Però dins les limitacions actuals, hem passat un bon matí de diumenge i una vegada més el Guifré, s´enamora encara més d’aquest bonic i saludable esport, el senderisme.