Gorgs de la Febró, des de Sant Pau

admindes. 20, 20201 comentari

Avui, amb la nova modalitat de confinament aplicant pels (in)competents dels nostres dirigents, ens hem pogut moure dins l’àmbit comarcal , i ampliar una mica l’horitzó de les nostres excursions.

Així que hem decidit anar a visitar als coneguts Gorgs de la Febró. Durant l´estiu ja hi havíem volgut anar, però amb l’alta afluència de gent, que anava a refrescar-s’hi , ho hem posposat fins ara.

La part bona d’aquest aplaçament, és que el Guifré , i nosaltres també, ens hem anat posant més en forma, i ens ha permès realitzar l´excursió per una variant més bonica , des de l’Ermita de Sant Pau a Arbolí.

La ruta que hem realitzat ha estat aquesta (amb el link a wikiloc)

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/sant-pau-arboli-gorguina-gorguet-gorg-gallicant-sant-pau-arboli-62564247

Ja ens coneixem l´entorn, de quan vàrem pujar al Puig de Gallicant . Deixem el cotxe al pàrquing i enfilem els primers metres fins al Mas de Nadal, com aquell dia.

També com aquell dia, anem transitant pel mig del bosc. És un tram molt bonic, frondós i fresc. Avui però hem d´anar una mica en compte, ja que ha plogut a la nit i hi ha una lleugera boira, que fa que tot estigui molt humit i relliscós.

A diferencia del dia que vàrem anar cap a Gallicant, avui arribat al pal indicador del Reus Deportiu, ens desviem a l’esquerra, on a uns 5 metres ens trobem la pista que va fins a Mas de Salin

És una pista molt ample, apte per circulació de vehicles de motor, i amb unes vistes espectaculars. Veiem Siurana, el Montsant emboirat, l’embassament de Siurana…. tot terra prohibida durant aquesta fase del confinament al situar-se a la comarca del Priorat.

La pista, desprès del mas comença cada cop a estar més enfangada. A cops es complicat trobar un pas per caminar, ja no mínimament net, si no per garantir la nostra verticalitat. Aquest tram, és en continuo descens. Estem passant de uns 800msm per baixar al riu del Gorg.

Prèviament, al preparar la ruta, havia vist que molt a prop del riu, ens trobaríem un desviament , on podríem anar cap al Mas de Ribelles. Quan hem estat al mig del bosc , no hem trobat el desviament, a més que al trobar-nos amb el camí tant enfangat no hem volgut voltar massa més, no fos cas, que encara estigués pitjor.

Hem vist el puig on està el mas, ja que el camí passa just per sota d´on es troba. Parlant del Camí, es tracta del camí que va de Cornudella a la Selva del Camp, ens ha sorprès que hi hagués un camí que unís aquestes dues localitats.

Poc desprès de passar per sota el Mas de Ribelles, cada cop més a prop del canó que ha creat el Riu Siurana, en un revolt, i sense cap més indicació que les pintures blanca i groga en una pedra, girem a la inversa de la direcció del camí, per endinsar-nos en un senderó.

Passem d´una pista de 4 metres d´ample a un senderó de 40cm , i en alguns trams l’alçada de la densa vegetació també limitada a 1,5m!

És un tram espectacular i ja amb molta baixada que ens porta directament a la Gorguina, el primer dels gorgs que són objectiu de la nostra excursió.

Un cop assolida la Gorguina, creuem el riuet del Gorg i continuem per un senderó , estret i amb estones amb força alçada, on hem d´anar molt en compte a relliscar i caure, remuntant riu amunt.

Durant el transcurs d´aquest sender, anem vigilant el riu des de les alçades, on de tant en tant descobrim tolls, salts d´aigua,…. realment és un paratge encisador. Creuem també un rierol, que és afluent del Riuet del Gorg. No parem de creuar rierols. El Guifré encara no n’havia creuat mai i avui s’estrena «a lo grande».

Continuem una bona estona dins el bosc, creuant rierols, veient des de les alçades al Riu del Gorg,…i sense bateria al mòbil per poder fer fotos i vídeos. Hem de posar-lo a carregar amb el Power Bank, però ens perdem alguna foto. Coses del «directe».

Continuem vigilant els precipicis, fins que arribem al Gorg o Gorg del Mas dels Frares. Rep aquest nom per situar-se just a sota del camí del mas homònim. El mas té molta història darrera seu. Va ser en els seus inicis part de la Cartoixa d’Escala Dei, fins recentment ser l´habitatge del coronel del campament dels «Castillejos». Actualment és un centre de desintoxicació etílica . A la Wikipedia, hi trobareu molta més informació.

En aquest punt, ens trobem en la major dificultat tècnica del dia. El senderó per on anem desemboca al gorg i davant nostre, a l’altre banda del riu i del gorg, tenim el camí que hem de seguir. Per poder continuar hem de grimpar i desgrimpar per les roques que conformen el gorg, podríem dir que gairebé hem fet una mica de ràpel o barranquisme. En algun tram la roca a grimpar feia la nostra alçada, i hem hagut d´estirar , casi literalment, el Guifré per pujar-lo.

Un cop superat aquest entrebanc, hem gaudit del gorg i hem continuat cap al veí Gorguet. Apareix gairebé d’amagat, i seguint el camí, veiem com l’aigua brolla per una mena d’avenc.

Després del Gorguet, continuem pel camí, aquest cop està molt ben senyalitzat al tractar-se d´un tram d’un GR. Els primer tram és força empinat i hem de grimpar en algun tram.

El Guifré s’està entrenant en ruta tècnica i ho esta superant en nota. Ha creuat 6 o 7 vegades rius i rierols, ha fet barranquisme al Gorg, i ara grimpa pel mig del GR.

Per sort, en poca estona, la boira i els núvols s’obren i ens deixen veure el sol, el senderó passar a ser una pista amb menys desnivell…i en poca estona arribem a Gallicant.

Des de que hi vàrem anar fa uns anys, Gallicants sempre ens ha agradat. Tenim una debilitat per els pobles abandonats. Però avui, després del complicat tram que el Guifré ha superat, el arribar al despoblat, s´ha fet realitat el mural que hi ha pintat.

Per tornar a Sant Pau, des de Gallicant, tenim varies opcions, ara que ens anem coneixent els camins de la zona.

Podíem anar cap al camí que versa a Mas de Salin, un altre opció seria agafar la pista que voreja el Puig de Gallicants, direcció Castillejos i agafar el desviament

Però hem triat una opció nova. Hem creuat l´antic camp de sembrats, per dirigir-nos als peus del Puig, i allí seguir un senderó, que passa per sota d´uns puig bessons, que es diu el Puig de Dos Hermanos. És com una drecera, ja que sense gairebé donar-nos compte ja ens trobem a la pista que baixa de Castillejos.

Davant, continua el senderó, que baixa directe cap a Arbolí, però nosaltres seguim per la pista cap a la dreta, que ens porta al Conegut Mas de Nadal, a tocar de l´ermita de Sant Pau, el nostre destí.

Una ruta molt bonica i diversa. Hem passant per amples pistes, per fang, per senderons estrets, hem creuat rierols, hem fet barranquisme i hem grimpat.

El Guifré està o s’està acostumant a caminar per la muntanya. Per el seu nivell , tècnicament, ha estat una ruta una mica exigent, però que l´ha superat amb escreix. No hem tingut cap incident, ni tal sols una simple relliscada.

Amb tot, diem això, per que si voleu fer la ruta ho tingueu en compte. Per adults no hi ha cap problema, però si aneu amb nens, teniu en compte que si seguiu el nostre track de wikiloc, us trobareu amb aquests reptes.