A la Mussara des de Vilaplana

Després de moltes setmanes confinats municipalment , ja hem pogut sortir a «pasturar» per la comarca. Ho hem aprofitat per fer una de les ascensions més famoses pels senderistes de la zona. Pujar al Poble abandonat de la Mussara des de Vilaplana, més de 650m de desnivell positiu, que per un nen de 6 anys no està gens malament!!!

La ruta que hem fet és aquesta

Hem sortit molt d’hora de Reus, i ens hem dirigit fins a Vilaplana per deixar el cotxe en un dels pàrquings dissuasius que tenen. Tot i arribar-hi molt d’hora ja estava gairebé ple. Tingueu-ho en compte si feu aquesta ruta .

Sortim caminant per dins el poble, un petit i tranquil poble de la comarca. Passem per l’antic dipòsit d’aigua i ens dirigim cap al pas de la riera de les Tosques. Aquest punt és un indicador de com estarà el salt més amunt. Si aquí baixa sec…a dalt també. Per sort avui baixava aigua, poqueta…pero n´hi havia .

Els primers dos quilometres de l’excursió, són per pista encimentada, en mig de camps de conreu, basses,…. i amb forta pujada des del minut zero. Anem agafant calor al cos ,les cames,…per escalfar-nos per la pujada que ens espera més endavant.

Quan deixem enrera els ametllers,olivers i avellaners aquests ens donen pas a alzines, pins, …i moltes pedres. Ens trobem ja a l’inici del camí de les Tosques. És un camí amb molta ombra, el que et permet fer-lo en qualsevol epoca de l’any. És un camí carregat d´història i es veu de seguida. La major part del recorregut encara conserva l’antic empedra del camí de ferradura medieval. Era un camí molt transitat per la gent del camp , pujar a la muntanya.

A mitja pujada, ens trobem els famosos salts d’aigua. Aquesta ocasió hi havia aigua, per no en excés per aixó no ens varem parar a fer més fotos. A més hi havia gent en aquell punt i amb el ditxós COVID….

La pujada és molt maca. No hi ha zones de descans, és una pujada constant i tota l´estona anem trobant-nos roques i pedres que donen nom el camí. Fins i tot hi ha unes escales excavades en aquesta pedra. Estem parlant de la Pedra Tosca, roca d´origen volcànic, molt porosa i lleugera. N´hi ha tanta que per aixó el barranc i la ruta és diu Les Tosques.

La pujada és preciosa , tant per les vistes que tenim sobre la pròpia muntanya, com les vistes del camp de Tarragona que tenim, al ser una talaia sense barreres davant.

Arribar a la Mussara ha estat una gran joia. Pel nostre nivell físic és una ascensió dura, peró per un nen de 6 anys???

La Mussara es va despoblar a la segona meitat del segle passat. Amb la falta d’aigua i els durs hiverns aqui dalt, la gent va anar abandonat el llogarret. Tot i que ja hi ha citacions del 1173 per part del Rei d´Arago Alfons I el cast de la Mussara!!!

Es diu que és d’origen àrab, i que segurament els primers pobladors , degut a la seva planuria, varen ser els arabs de Siurana, i el feien servir de campament militar on «entrenar» la seva cavalleria.

Hi ha moltes llegendes obscures ( i falses) sobre la Mussara en l’actualitat. A la practica és un mirador excepcional , epicentre de moltes excursions per aquestes muntanyes precioses del sud del país. Actualment gairebé no queda res , sols parets de les antigues cases, on es pot endevinar fins i tot un carrer, i l’església de Sant Salvador, l’element més «sencer» tot i que amb l’estat de conservació i abandó actual, no creiem que continuï masses més anys sencer.

Des de la Mussara, hem baixat per fer la ruta circular , per el camí de Garrigots. El tram inicial és un sender molt pedregós, fins que connecta en la pista dels Masos. Allà descansem els peus una estona de tanta pedra, fins que tornem a baixar per un sender muntanya avall…en aquest punt hem deixat de gaudir de l’excursió en total plenitut.

Hem començat a sentir lladrucs de gossos, trets d’escopeta, crits de caçadors,….tot en un camí sense senyalitzar la batuda. A més amb les recents noticies de excursionistes ferits per caçadors…

Per si de cas hem baixat ràpid, cridant i cantant fort, per que ens sentissin bé que baixavem a peu.

I ja finalment hem arribat, sans i estalvis a Vilaplana…

Us recomanem molt de fer aquesta ruta, es molt bonica i ja podeu fer amb nens. L’unic és que hi ha molta pedra i si ha plogut s´ha d’anar una mica en compte

Com sempre us deixem el video amb més detall de l´excursió.