I un altre de Confinament….per Reus

Teniem moltes ganes de sortir a caminar, feia dues setmanes que no ho feiem per dos motius. Per un costat el mal temps (vent i fred) i per l’altre l’avorriment d’haver de recòrrer novament els camins de Reus.

Estem molt orgullosos de ser de Reus, però a l’hora de poder fer caminades…estem molt limitats. El 70% del terme és nucli urbà, i el que queda tot son granges i camps de conreu. No tenim ni un trist bosc a dins el terme municipal….. i quan ja portem mesos recorrent els nostres camins, al final costa trobar alguna cosa «diferent»

Amb tot, avui hem sortit a descobrir uns nous camins i ens han sorprès (dins del context explicat) molt gratament.

La Ruta que hem realitzat ha estat aquesta.

Ha estat una ruta bastant curta, no arriba ni a 10km. I per variar, amb força vent. Amb tot l’hem gaudit molt tots tres.

Hem sortit per el camí de la Pedrera del Cobic, ja conegut de moltes altres rutes que hem fet . És un tram amb lleuger ascens, asfaltat i que va allunyant-se del nucli urbà de Reus, a través de masos i terrenys d’avellaners. Ens mantenim al camí fins que arribem a la coneguda, per la gent de la zona, cruïlla dels cinc camins.

Quan erem allà, a la cruïlla, li hem explicat al Guifré que fa ben poc no en sabia ni l’existència d’aquest lloc, i que ara ja sols en resta fer un dels cinc camins que formen aquest encreuament.

Avui hem girat cap a l’oest per endinsar-nos de ple per la Partida de Monterols. Sigueu de Reus, o no, segur que aquest nom us és familiar…per aquell famós refrany de Reus,París i Londres… i el carrer de Monterols , doncs resulta que en èpoques antigues, un dels portals que sortien de la vil.la murallada de Reus, estava per la zona del citat carrer, i era usat principalment per anar als trossos i masos de la Partida de Monterols, per això, finalment se li posà ,en aquest carrer, el conegut nom. (També pot ser que el conegueu per ser el carrer principal de l’eix comercial de la ciutat…..)

Ja que estem , en apunts històrics, en aquesta partida, el Doctor Salvador Vilaseca, trobar restes de poblats del Neolític! Actualment estan al Museu de la ciutat, que porta el nom del famós historiador!

Ens ha sorprès la gran quantitat de masos i «parcel·les» que hi ha per la zona. La majoria envoltats de camps d’oliveres centenàries ,acompanyades per algunes de joves. També hem trobat forces ametllers, que ressaltaven notablement amb les seves precioses flors

En aquest punt, deixem la zona de Monterols , per endinsar-nos a Copons. Una altre partida de Reus, que està a tocar de Maspujols, per això la majoria dels terrenys són de la gent d’aquest poble.

És la zona més alta on arribem avui, i a partir d’aqui tot és baixada cap a Reus. Ho fem creuant-nos de forma continua amb els camins de servitud de l’embassament de Riudecanyes.

Anem descendint fins trobar-nos amb el carrer que puja fins l’institut Psiquiàtric Pere Mata. Una de les joies arquitectòniques de la ciutat. Obra modernista, projectat per Lluís Domenech i Montener, un dels docents d’un il·lustre reusenc, Antoni Gaudí.

Aquest institut , data de finals del S. XIX i porta el nom de Pere Mata, un polític, científic ,…català que va néixer a Reus. Entre altres coses, a part d’alcalde de la ciutat 1 any, va ser un dels socis fundadors del Centre de Lectura de Reus, Rector de l’universitat de Barcelona, Fundador de Societat Mèdica d’Emulació , Organitzà el Cos de Metges Forenses a Espanya, …

A peus de l’hospital psiquiàtric, hem baixat fins al Barri Gaudí, on desprès de creuar al via del tren per un pas subterrani, hem arribat ja als carrers de la nostra ciutat on hem donat per acabada l’excursió .

És una ruta fàcil , que pot fer tothom fins i tot amb cotxets i cadires de rodes. I que com a passeig dins dels límits de la nostra ciutat està força entretinguda.

Ens veiem en un altre excursió, ja fora dels limit municipal!!!