Els Massos Aleixar. Quanta història!

Aquest nou cap de setmana confinats, hem fet una de les rutes més llargues que hem fet fins ara. Gairebé 16km i hem anat fins al limitrof terme de l’Aleixar….fins gairebe el Coll de la Batalla. Ara us ho expliquem

La ruta que hem fet ha estat aquesta

Com que al mirar als mapes hem vist que la distància de la ruta d’avui podria ser excessiva per el nostre nivell i del nostre fill de 6 anys, hem agafat el cotxe i l’hem deixat a la urbanització del Pinar (Reus).

Aquesta urbanització limita amb la veïna Castellvell del Camp, i fer això ens permetia estalviar-nos uns 2,5km de camí (5 en total).

Els primers passos de l’excursió ja l´hem fet altres vegades com el dia que vàrem anar al Salt , per exemple. Creuem la població de Castellvell i ens enfilem, de valent, cap a l’urbanitzacio de la Plana del Puig.

A l’alçada dels dipòsits i una enorme antena, trenquem a l’esquerra, seguint el carrer/camí de l´Aleixar. Aquest camí, de la mateixa manera que fa unes setmanes, ens porta entre massos primer, i entre boscos després, fins a la Riera de Maspujols / Salt.

Aquest cop, però no remuntem la riera, si no que la creuem. Pugem per un ampla pista fins que en uns 300m ens trobem amb les ruïnes del Mas de Cercós. Aquest mas, va ser propietat al Segle XVIII d’un Oficial Carlista.

En la guerra entre Isabelistes i Carlistes, Isidre Pàmies (el Cercòs) va tenir un paper important en nombroses batalles

Un cop visitat l’antic mas, i saben el que ens esperava, esmorzem una mica per agafar forces

La pista , que després serà senderò, s´enfila endiabladament i sense repós. En molt poca estona pugem el 70% de tot el desnivell positiu de la ruta. L’unica zona de descans, és la Font del Vallès.

Una font seca enmig d´un paratge ple d´alzines i pins

En aquesta zona, més o menys, estem justament per sobre del Salt. Al Guifré i a nosaltres ens agrada anar reconeixent camins i llocs visitats anteriorment.

De la Font, seguint un senderó que segueix les línies d’alta tensió, acabem d´enfilar-nos fins al punt més alt de la ruta. Deixem de tenir unes espectaculars vistes sobre el mar , per tenir-la sobre tots els cingles de la Mussara, Puig d´en Cama, Albiol,…..

Parlant de l’Albiol, ens trobem en terme de l’Aleixar, però antigament tot aquesta partida, coneguda com Els Massos, era terme de l’Albiol. Després mica en mica va anar cedint-lo a Reus, Castellvell,l’ALeixar…….

A part de les vistes sobre la Mussara, tenim allà davant les vistes de dos masos. El Mas de Garrut i el Mas de Borbó, amb el seu blanc destaca fàcilment sobre les verdes muntanyes.

El Mas de Garrut , hi ha documentació en que ja es parla d´ell del 1761. Es un mas on hi ha haver una premsa, un forn teuler,….. i fins i tot va servir de Refugis de Bandolers. Actualment esta habitat.

Davant del mas hi ha una alzina centenària, però per alzina la del Mas de Borbó. Diuen que té més de 1.300 anys , el que voldria dir que ja hi era a l´epoca dels visigots, abans fins i tot de l’epoca musulmana!

A més , te una tronc de 750cm de perímetre, que diuen que permetia a ramats sencers d´ovelles aixoplugar-se a sota seu.

Passem per davant del mas i l’alzina sense apropar-nos, per que esta tot vallat al ser una propietat privada. Seguim pel cami que versa cap a La Selva del Camp, al fer-ho anem a parar en una cruïlla de camins, on hi ha les restes de la Caseta del Llamp.

HI havia força gent (ciclistes) , i amb la pandèmia no ens hem volgut entretenir per la zona. La Caseta, és coneguda entre altres coses per una història de maquis.

A la nostra zona hi havia un grup de Maquis, que es coneixia com els Patacons. El nom venia per que es van fundar en un mas de Mont-ral, que tenia aquest nom. Durant les seves activitats es varen anar amagant per diferents llocs, des de les coves carlines de la Mussara, a masos,….i aquesta caseta. On finalment els varen localitzar, arrestar i afusellar.

Aquest coll, amb la Caseta del Llamp, també ens trobem amb el senderó que s´enfila cap al cim del Puig d’en cama, que ja vàrem pujar fa uns mesos.

Si seguim el camí recte, anirem a l´ermita de Sant Pere del Puig ( Selva del Camp) , i durant una estona seguim la pista que ens hi porta, però girem 90º a l’esquerra i baixem per un senderó estret i boscós que ens porta fins al Salt. No el visitem per que no allargar més l’excursió , però estem a escassos 300m del Salt .

Un cop som a la riera, tornem baixem per ella, fins al punt on abans l’hem creuat per pujar cap al Mas de Cercòs. Quan som allà tanquem el cercle i tornem per on haviem vingut.

Una ruta molt bonica i que us recomanem molt de fer-la. Molt bonica, amb molts bones vistes i a sobre, carregada amb molta història.