Pujada a Puigcerver

Aprofitant, mentre duri, que el confinament és comarcal i que les prediccions eren de força vent, hem escollit pujar a Puigcerver. Buscant informació hem trobat un camí, que potser és menys usat per fer l´ascensió, però que és molt bonic.

Si us fixeu en el perfil orogràfic de la ruta, hi ha dos petits «cims» i és la primera vegada que fem una excursió amb el Guifré amb aquestes característiques.

Hem deixat el cotxe dins del preciós poble, d´origen àrab, d´Alforja. SI mireu el vídeo (del final de l´entrada) podreu veure i gaudir dels seus carrers i conèixer una mica més la història d´aquesta important vila del Baix Camp.

Hem sortit per el camí de l´ermita de Sant Antoni, i ja a poc de començar ens hem trobat una creu de pedra o creu de terme. Aquesta creu data del 1622, tot i que l´actual és més moderna ja que al 1939 la varen destruir.

Seguim el camí, amb la vigilància de l´ermita de Sant Antoni que des de l´altre banda de la riera ens observa atentament.

Nosaltres seguim i en pocs metres creuem la riera per començar a pujar. El principi per un camí encimentat, però amb fort desnivell. Però poc a poc el ciment deix pas a una pista, i la pista a senderons….

Quan ens endinsem per senderons, a part de gaudir enormement de les vistes sobre els cingles d´Arbolí, gaudim del paisatge dels boscos. Ens sorprèn moltíssim trobar-nos enmig d uns boscos humits i espessos com els de Prades.

El camí va picant sempre cap a dalt, sense massa descans fins que arribem al Coll del Mort. Hem buscat per internet i per el llibre del nostre Oncle (Miquel Salvadó Jassans) de la Toponímia d´Alforja, i no hi ha massa informació, excepte la datació de quan s´en te constància del nom per primer cop al SXVIII. Diuen que segurament era per que estava en terrenys de la Casa dels Mor (una casa benestant d´Alforja).

Sigui com sigui, l´ascensió en aquest collet és tota una fita per dos motius. Per una banda les vistes que es tenen sobre les valls dels peus de Puigcerver són ESPECTACULARS. Per altra banda, en aquest punt el paisatge canvia rotundament i es converteix en Prioratí. Pedra solta, alzines, ….

Un cop en aquest «cim», ens toca baixar fins al fons de la vall. Veient la talaia del camp, l´ermita de Puigcerver, allà dalt i que nosaltres no parem de baixar i baixar…… ens fa temer per el tram final.

Però mentres mantenim de reüll l´ermita, anem gaudint de la baixada fins que ens trobem el barranc de la Vall , que baixa amb una mica d´aigua. Un cop creuat, toca la pujada final.

AL principi, es va pujant peró normal. Per senderó primer, i per la pista que baixa a Riudecols després.

Durant uns 600m anem per l´ampla pista, i que no pica massa…es bastant planera. Peró hem de pujar, i quan deixem la pista per enfilar-nos per el senderó….pugem i de quina manera!

Anem parant sovint, i fem poques fotos. La pujada és molt forta! El que pel cami tradicional dels Revolts (que baixarem després) s’ascendeix durant uns 5-6km, aquí ho fem en 1,5-2km!!

El Guifré, per primera vegada ha flaquejat i fins i tot ha estat a punt de tirar la tovallola! Amb descansos i amb aliments, hem anat tirant fins que hem arribat a dalt del Santuari! L´arribada a estat un gran premi per ell…i per nosaltres!!

El Santuari de Puigcerver data de principis del segle XIII. Es va anar ampliant a partir d´una antiga romànica que ja no en queda cap rastre.

Un cop recuperades energies, i reninciar pel fred i cansament a pujar a la Miranda, hem baixat. La Baixada des del punt de vista paisatgístic no té massa història. EL 100% de la ruta l´hem fet per pista ampla i comoda.

Peró té més contingut històric. Pel camí trobem primer la Creu de Formatge. Es diu que servia de «reeagrupament» quan des d’Alforja es pujava en processó vers l’ermita. Va ser destruïda durant la Guerra Civil, i reconstruida.

Més endavant, ens trobem amb la Capelleta del Salve. Una creu dins d´una capelleta, situada en el primer punt , des d’Alforja on es veia l´ermita. Aqui la gent es parava i resava un Salve (d’aquí el nom). Es va destruïr i construïr diversos cops durant l’història. L’Actual data de 1911.

I finalment, ja a la riera, a toca d´Alforja, la Creu de Ferro. Una creu de 1580, peró que els aiguats de Santa Tecla de 1959 , la riera es va endur. Era el punt d´inici de la pujada al Santuari.

Ja a la Creu de Ferro, ja a la riera, seguim ja cap a Alforja, on en 1km aproximadàment hi arribem.

És una ruta preciosa, per el nostre nivell físic (i l’edat del Guifré) una mica dura , la part de la pujada final al santuari. Però que us recomanem molt de fer-la. La gaudireu i molt.