Pujada al Torn

Aquesta setmana, última del confinament comarcal, hem realitzat una excursió força diferent al que estem acostumats.
Hem anat al municipi de l’Hospitalet de l’Infant i hem fet una excursió vora el mar…peró no us penseu que no hem fet cap cim!
Iniciem la caminada a peu de platja. Seguim el recorregut del camí litoral , un indret amb protecció mediambiental per les dunes de la zona. Caminem durant un quilometre, aproximadament, fins que arribem al final de la platja, on hi ha el Camping les Oques. SI voleu estalviar-vos aquest tram de platja, aquí també podeu deixar el vehicle i iniciar l´excursió.
Nosaltres varem preferir deixar-lo al poble i anar escalfant-nos amb el mar al costat.
Aquí ens enfilem en un petit penya-segat, on hi trobem les restes de dos Búnquers de la Guerra Civil . En aquest punt, deixem enrere la platja del Arenal, per anar cap a la platja del Torn. Des d’aquest penya-segat tenim ja unes vistes privilegiades d´aquesta llarguíssima platja. No ens estranya que sigui una de les millors 7 platges del món, segons la revista naturista GlobeHunters.
Dalt del penya-segat, passem davant del càmping Naturista, creuem el pont de l’antiga via ferroviària, i girem a la dreta, en un gran descampat. En aquest punt continua el GR que s’enfila cap a la Rojales. Per fer-ho passarem per les restes de polvorins, trinxeres,…. de la Guerra Civil Espanyola. Aquestes construccions foren realitzades per el bàndol republicà, tot i que mai es varen arribar a fer servir. Es varen construir massa tard.
Tot i ser una excursió al costat del mar, no fem res més que pujar i baixar , per camins molt pedregossos i molt empinats . Tècnicament és una excursió apte per totes les edats, peró amb nens petits s´ha d´anar amb compte.
Amb molta calor i sense parar de pujar, arribem al Cim de la Rojala. Les vistes son molt bones en totes les direccions!
Un cop aquí tenim una forta i pedregosa baixada fins al mirador del Torn. Aquest mirador també s’hi arriba per una carretera, que surt de l´Antiga N340 que porta fins a la platja del Torn. En aquest mirador, hi ha el sender que ens porta , desprès d’una nova pedregosa pujada, fins al cim del Torn. És un cim dels llistat de 100 cims de la FEEC. Suposem que hi està , pel que representa històricament aquest pas, més que per l´alçada (150m) i la dificultat.
Un cop el cim, es pot baixar de moltes maneres i direccions. Nosaltres no varem veure massa clar per el nostre fill cap de les opcions, aixi que varem desfer fins al mirador. Varem baixar uns 700m per carretera fins a l’antiga via del tren a la platja del torn.
I al camí litoral, paral·lel a la platja varem tornar de nou fins a l’hospitalet.
És a una ruta que ens ha sorprès molt gratament i que us recomanem de fer-la. No us la recomanem de cara a l´estiu, si no es que la voleu acabar amb banyador (o sense) a la platja del torn. No hi ha gairebé sombra, fonts,…ni res. Peró es molt bonica i amb molta història.















































