Mola Colldejou

adminmarç 7, 2021

La Mola de Colldejou és tota una fita excursionista per la gent del camp de Tarragona, i concretament del Baix Camp. És una talaia visible des de totes les contrades del camp, amb la seva inconfusible silueta.

Des de que hem començat a fer excursions, que el Guifré sempre li ha cridat l’atenció de pujar-hi. Primer no podiem per la falta de forma dels tres. I després pel ditxós confinament .

Aquest cap de setmana finalment hi hem anat, i tot i la boira, hem fet el Cim. La ruta degut a l´intensa boira al cim, ha estat molt «limitada». Pujar i baixar pel mateix recorregut, ja que teniem el track al GPS i podiem seguir-lo. La resta era impossible de localitzar els camins.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/colldejou-coll-de-guix-mola-de-colldejou-67256715

Deixem el cotxe a la bonica població de Colldejou, a la plaça de l’església. La vila és una petita població d’uns 170 habitants, amb les casetes de pedra i envoltada d’un paisatge boscós i meravellós. A peu dels cims de la Miranda i de la Mola.

Els primers 2 km’s els fem per una ampla pista, que va alternant-se amb trams de formigó . Hi ha pujades molt fortes que es fan molt pesades. No sabem per que, però les pujades en senderons les portem millor que en amples pistes.

Finalment, arribem al coll del Guix. A cavall entre la Miranda i la Mola. No sabem si l’origen del nom es deu a un antic forn de guix que hi ha a la zona, o per l’abundància del mineral que trobem en aquell punt.

Fem una parada per recuperar i agafar forces per començar la pujada final cap a la Mola, que comencem a veure molt tapada per la boira. Fins ara estava molt tapada però ara la boira comença a baixar…

Agafem el GR i començem a pujar. Els primers metres són en uns senderó estret i envoltat de preciosos i ombrívols boscos.

Cada cop hi ha més boira i més humitat a l’ambient. Hi ajuda també el fet que hem sortit de la zona boscosa i ens estem enfilant per l’anomenat camí de les Processons. Un tram molt pedregós, sense vegetació i que zig-zagueza en mig de la dura i persistent pujada. Aquest tram ens agrada molt, tot i les adversitats del temps.

Tot i la suada per la pujada, la humitat, l’aire, la boira i la temperatura fa que els últims metres de pujada ens hàgim de tapar. Estàvem força gelats.

Normalment en aquest punt de la pujada t’animes sol per que ja veus la fita al teu davant, però ahir nosaltres anàvem molt a cegues, no teniem gairebé més de 50m. de visibilitat. Això feia que no sabíem si estàvem coronant o no el cim.

Tant poca visibilitat teniem que seguint el senderó veiem una cosa estranya davant nostra, com un buit , un precipici. Quan estàvem a tan sols a 4-6 metres varem veure que es tractava del Bassot de la Mola!!! El fet de descobrir que era el Bassot, va significar que havíem fet el cim sense veure-ho ni saber-ho. Enmig de la boira varem buscar el Castell o Torra de la Mola. Diuen que és d´origen de les guerres carlines, peró no es sap segur del tot.

La teniem davant nostre, peró amb tanta boira podiem estar donant tombs tot el dia sense trobar-la. Sort del GPS i de la gent que ens varem trobar que ens anavem indicant per on caminar.