Els Despoblats de Vandellòs

Avui feia molt de vent i fred, aixi que tot i tenir moltes rutes de senderisme amb ganes de fer, hem decidit anar a fer una mica de turisme, amb cotxe.

Hem pensat d’anar a coneixer, o que el Guifré conegués, la zona de Vandellòs.

És una zona que ens agrada molt, per que el paisatge és molt salvatge i poc urnanitzat. De fet és una de les zones menys habitades del país i que té una sèrie de pobles/barris/masies en estat d’abandó (alguns en restauració) .

El Primer destí ha estat el barri de Remullà, el més pròxim al nucli de Vandellòs. El seu passat era agrícola/ramader i carboner. Podriem dir gairebé que era un carrer, de fet no tenia ni centre religiós ni mèdic, que utilitzaven el de la veïna Vandellòs.

El 70% de els cases està en estat ruïnós, hi ha alguna en fase de restauració, i l’antiga casa de la vila s’ha convertit en un Alberg.

El segon , destí ha estat Fatxes (o Fatges). Situat al pla del Coll homònim, coll que enllaça el Camp de Tarragona, amb les Terres de l’Ebre, unint Vandellòs amb Tivissa i Mora.

Està completament derruït, sols hi ha una casa, que esta restaurant-se. La resta, les que tenen més sort, encara conserven la façana. Per no quedar, no queda ni el campanar de l’església que va tenir el llogarret.

Després , hem anat a la Masia de Gavadà. S’hi arriba per un camí que ens portaria a l´Ametlla de Mar i al Perellò, per una vall preciosa i deshabitada. Un tresor a conservar.

Si Fatxes i Remullà, eren petits, Gavadà encara ho és més. De fet és una masia gran o una agrupació de 5-6 cases que actualment estan sota una densa capa d’esbarzers.

Entrar-hi a visitar-ho és complicat , i segur que te’n portes de records, unes quantes esgarrinxades. De fet el Guifré, i la Natàlia ja ho han deixat estar. Han decidit que «ja veurien les fotos/vídeos» després…

Hem aprofitat, per refer-nos una mica esmorzant un entrepà i beure’ns un caldo de verdures calent. Durant el dia no hem passat del 5º, tot i fer un dia espectacular!

Molt proper a Gavadà, direcció a Vandellòs, i sota l’atenta mirada la Mola homònima, tenim el Mas de Genessies. És una gran massia que data del Segle XIV , que tenia una torre de guaita.

És bastant coneguda per excursionistes, ja que és un habitual punt de partida per pujar a la Mola, on hi trobem les restes d´un poblat Iber. Ben segur que aviat tornarem a visitar , la masia, per fer aquesta ascensió.

L’últim destí, és el més conegut, sobretot els últims anys, ja que és el despoblat que està més arreglat.

Castelló o Masia Castelló, té una associació que ha anat restaurant les cases del poblet. A més celebren diverses activitats al llarg de l’any com el conegut Pessebre dels Estels o la Rústic Festa.

El nucli, d’origen medieval, diuen que deu el nom a una torre de vigila del S.XIV (que recentment s’ha descobert) . Va estar habitat fins els anys 50 del segle passat. Passejar pels seus carrers, ens transporta, gracies a la feina de l’associació a veure com es vivia fa uns quants anys.