Puig Pelat, per la Creu Trencada i Motllats

Feia mesos que no fèiem cap ascensió , així que avui hem sortit amb ganes de fer cim Amb el confinament comarcal no teníem masses opcions, tot i que el Baix Camp anem ben servits.

Hem descartats les moles que tenim a la zona sud de la comarca (mola de Colldejou i mola de Genessies) per el fort vent que feia, així que hem anat a un dels pocs cims que ens quedaven de les muntanyes de Prades.

La Ruta que hem fet ha estat aquesta.

• 

Hem investigat com arribar-hi, i té diverses rutes d’accés. Algunes les hem descartat per llargues i altres per nivell tècnic, al anar amb el Guifré que tan sols té 6 anys.

Així que finalment ens decidim per fer una ruta força planera que ens permet fer dos cims, i passem per diversos llocs d’interès.

Deixem el cotxe en un descampat al costat de la carretera, just poc després de l’encreuament amb la carretera que ens porta de La Febró a Prades. Allí mateix comença l´excursió.

Comencem per un ample pista que en uns 500m , en lleugera ascensió, ens porta fins una caseta amb unes antenes. Allí tenim una cruïlla de camins, el de l´esquerra ens porta al pic del Picorandan. El de la dreta ens porta a Arbolí i Siurana. El del centre és el que agafem nosaltres. Transita pel bell mig de la Serra Plana, la serra per on transcorre la major part de la nostra excursió.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Sabíem que seria un dia fresquet, de fet quan deixem el cotxe ens marca +1º C , però ens sorprèn que hi ha molt de gel i gebre. A les zones obagues ens trobem molts tolls completament glaçats, però a més, les fondalades estan totes gebrades. Tot un espectacle.

La pista per on circulem sembla apta per 4×4, però està molt malmès, ens trobem moltes pedres al mig del camí constantment, com si s’haguessin esfondrat marges al mig del camí. Primer ens pensàvem que era això, però al repetir-se constantment ja no sabem el motiu….

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Ens comencem a conèixer la zona i nosaltres i el Guifré gaudim molt divisant fites que reconeixem. El Puig de Gallicant, el Canó per on passa el riu Siurana, on hi ha els Gorgs de la Febró, les roques dels Avencs de la Febró , …

El camí després de la pujada inicial, baixa fins passar pel mig de la bassa de bombers i d’una casa abandonada on tornem a començar una lleugera pujada, aquí ens creuem amb el GR que agafarem a la tornada.

Aquest tram queda bastat obac , i tenim la majoria del camí glaçat, això provoca alguna relliscada graciosa, sense lamentar-se més danys que a l´orgull propi. Quan arribem a un petit collet, amb una explanada, divisem a la nostra dreta la Foradada de la Febró (un proper destí? ) i ens trobem als únics excursionistes amb els que coincidim avui, es nota que avui és dia laborable.

En aquest punt, la Serra Plana, s´uneix a la Serra dels Motllats, i s´uneixen per un estret camí que carena aquesta unió. Quan s´acaba aquest tram, ens trobem a la Creu Trencada.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

La Creu trencada és un collet, on hi ha com el nom indica una Creu. Fa uns anys hi havia les restes d´un monolit i d’una creu. D¨aquí el nom.

Però amb els anys es va reparar la creu, i ara hi ha una creu de forja , amb un pessebre al seu interior. Al ser un collet, també és un encreuament de camins. Nosaltres anirem pel camí de la dreta, i tornarem després per el de l´esquerra.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

En aquest punt deixem l´ample pista, i entrem en un sender que circula per un bosc d´alzines i pins i ens condueix cap a l’urbanitzacio «fantasma» dels Motllats.

Aquesta urbanització a 1050msm es va construir , o millor dit, es va començar a construir a la segona meitat del segle passat, però mai es varen arribar a habitar. Les cases estan en una ubicació sense aigua, electricitat, clavegueres,…i sense cap protecció meteorològica. Està en una explanada a més de 1000m d´alçada. Un lloc on l’hivern hi ha molta boira, vent, fred , gel…..

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

Entrem per aquesta «urbanització» per una casa que té un estrany monòlit al seu exterior. El passeig per la urbanització versa per una ample pista, però a mig del passeig «urbà» ens desviem a la dreta, per una pista en lleugera pujada. Ens dirigim al Cim del dia, el Puig Pelat.

La pujada al puig, ens aporta unes vistes en 360º espectaculars. El fet que ahir fes molt de vent, ens ajuda a gaudir-ne.

Si mirem al sud veiem la punta de la banya del Delta, la serra de mestral, el Caro traient el cap per sobre de tot l’horitzó.,…Si mirem al sud-oest el majestuós Montsant , La siuranella, Puig de Gallicant,…..Si mirem cap al nord-Est Montral, Valls, ….i Montserrat!!!

També al estar en un cim, i amb vistes a 360º vol dir que estem força desprotegits, i ara justament comença a aixecar-se de nou l´aire, i la sensació de fred aquí comença a ser força molesta.

A més no és un cim espectacular. No té ni el piló geodèsic, sols les restes d´una antiga antena (caiguda) i poca cosa més. Però és un altre dels 100 cims assolit, el 6é del Guifré, cada cop en queden menys de la nostra comarca per assolir.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

de baixada del cim, continuem donant la volta «urbana» per les restes de l’urbanització. Continuem per la pista veiem la resta de les cases.

Fem una volta en lleugera baixada, fins que tornem de nou al collet de la Creu Trencada. Per aconseguir arribar-hi hem de «salvar» uns quants tolls que semblen pistes de patinatge. Per la quantitat de gel i per la grandària.

• 

• 

• 

• 

• 

• 

• 

A la creu desfem el camí fet fins poc després de la vista a la Foradada. En aquest punt la pista principal continua (per on hem vingut) però el GR descendeix per un senderó de roques.

Nosaltres seguim per el GR, el camí ara es converteix en una muntanya russa. És un puja-Baixa constant per un caminet molt pedregós.

A la nostra dreta tenim les vistes de la Ninota i de la Vall de Capafonts, amb el poble com epicentre. Davant nostre, i cada cop més proper tenim un altre cim , el de Picorandan. Avui no el farem per que anem una mica amb retràs, fa fred i per que és el cim amb que es va «desvirgar» el Guifré.

Per cert, dos apunts toponimics.

Capafonts, rep el seu nom al mot llatí de Capitem Fontium, que vindria a voler dir alguna cosa com Cap de les fonts. Això és deu que és un lloc amb moltes fonts (53) i inici de cursos fluvials ( rius, rieres, rierols,..)

L’altre apunt, és el nom del cim del ‘Picóndaràn’ o ‘Picóndràn’, va fer suposar a Ramon Amigó a El Picó d’Aran. Una apreciació toponímica, Reus, 22-VIII-1964, que podria ésser bona l’etimologia ‘pic o agulló de la vall, basant-se en el fet que ‘aran’ en èuscar vol dir ‘vall’. El professor Joan Coromines havia aventurat la hipòtesi de «La pica de Roldan», per la seva forma geològica, però a l’Onomasticom Cataloniae, modificà el seu criteri i digué que es tracta d’una forma mossàrab que vol dir «bec d’oreneta», donada la forma de la roca, i fa extensiva aquesta interpretació a quatre pics més que estan escampats pels països catalans; en el cas la roca que és a Capafonts, costa d’imaginar la forma d’un bec d’oreneta. Segons l’etimologia popular d’algun informador, Picorandan deu voler dir ‘pic rodó’, però aquesta hipòtesi no està provada» (informació extreta d’aquí)

• 

• 

• 

• 

• 

Amb aquest puja i baixa, arribem de nou , al cotxe. On després de les 4h i els 12km la temperatura ha passat del +1 al +4 amb aire. No hem millorat massa amb el fred.

Una ruta molt entretinguda i que ens ha agradat força. No us la recomaneu que la feu a l´estiu, per que hi ha molt poca sombra, peró en qualsevol altre epoca si.

Molt bones vistes, apta per totes les edats i poc desnivell. I a sobre tenim un 2 cims, una urbanització fantasma,…… que més es pot demanar?