Ermitori de Cardó

Una setmana més, sortim en familia per fer una excursió i descobrir nous racons del nostre país.

Aquesta setmana hem anat fins a la Serra de Cardó, a cavall entre dues comarques de les terres de l’Ebre. La Ribera d’Ebre i el Baix Ebre.

Comencem la ruta des de les ruïnes de l’antic santuari o antic balnear o hospital o embotelladora,…..

La ruta que hem realitzat és aquesta.

Pugem per una bella carretera des de Rasquera, que ens fa recordar temps pretèrits que la feiem sobre la nostra moto. Ara uns anys després la gaudim en família i descobrint més profundament aquests racons.

Comencem per la pista, que ens portaria a Tivenys. Des d´ella ja anem veient algunes de les nombroses ermites que els Carmelites varen edificar durant la seva estada en aquest paratge.

El Convent original data del 1605 , i totes les ermites daten en edat similars.

Als pocs metres , ja abandonem la pista, i ens endinsem a l’esquerra per un senderó. Ens costa trobar-lo ja que hi ha una pista grossa (darrera una cadena) just paral·lel al sender.

El sender, pel mig d’un bosc frondós va descendent cap al Barranc de la Columna, passant per alguna font (Avellaner,Prior,…) i alguna de les primeres ermites del recorregut, la de Sant Josep i Sant Roc.

Deixem enrera l’ermita de sant Roc i ens dirigim cap a l’ermita de Santa Agnés. Esta situada en un promontori que li proporciona unes vistes espectaculars sobre la vall i el balneari.

Entenem que fa 500 anys escollissin aquell indret . Actualment està molt ruinósa, tant que al seu interior hi ha gairebé un bosc.

Ho desconeixiem , peró ens esperava el tram més dur de l’excursió.

Als pocs metres de l’ermita ,ens comencem a enfilar amunt, amb profunts precipicis darrera nostre, per un terreny molt pedregós. Estem pujant el sender del Portel del Cosp. Per nosaltres té la seva dificultat, peró per el nostre fill de 6 anys, comença ser una mica perillós.

Anem superant-lo com podem, per que recular, amb l’empinat que és el terreny no millora les opcions. Finalment arribem a dalt de tot i val molt la pena.

Ens trobem a la Cova Lluminosa, una cova que salva el collat per el seu interior. Es una cova amb entrada i sortida, com una gran foradada , peró molt profunda.

L´arribada a la Cova, ens esperaven que fos un punt i final de la dura ascensió, peró resulta ser sols una coma en la nostra excursió. Just a l´altre banda ens espera una dura ,tècnica i llarga baixada.

Passant, abans per un altre atractiu, una gran i espectacular roca forada.

Continuem baixant, fins una cruïlla on segueix a l’esquerrra el cami cap a la Creu de Santos, i a la dreta cap al Balneari.

Consultem el mapa i veiem que si tirem cap al nostre objectiu ens espera un altre Portell o grau, i com que ja s’ha fet tard, i no sabem el grau de dificultat, apliquem la màxima de Napoleón, que una una Retirada a temps, molt sovint és una gran victòria.

Aixi qaue desfem el camí fins a Sant Roc i cap al Balneari.

Es una excursió preciosa i us la recomanem, peró si aneu amb nens petits …millor plantejar-vos-ho abans 😉

Com sempre us deixem el video.