Tres Ermites, Foradada i llac de Prades

De nou, una excursió per Prades. Hem estat molts anys anant a Prades, sobretot amb la moto a fer un bon esmorzar al desaparegut bar del Tomasset, però poques vegades ens havíem endinsat a conèixer els seus voltants.

Ara que ens hem tornat «senderistes» doncs hem redescobert la vila vermella, i ens ha sorprès i enamorat més encara.

Aquesta caminadeta, no coronarem cap cim, si no que anirem a veure una sèrie de llocs destacats del poble.

Deixarem el cotxe , a tocar de la primera de les tres ermites que visitarem, l’ermita de Sant Antoni. És una minúscula ermita, però molt bella construïda sobre unes roques, al mig del bosc antigament, ara al final d’un carrer ple de cases i xalets.

El camí ,els primers 500 metres, són un carrer sense asfaltar que voreja els entorns de prades, però de seguida veurem els cartells indicadors (que l´ajuntament de Prades va posar indicant fa uns anys l’excel·lent xarxa de camins) que ens indica el nostre camí.

El principi , el nostre camí és en pujada, però molt bonic. Estem passant entre boscos per sobre de les típiques roques rogenques de la vila, que tot sovint es converteixen en escales naturals (o no tant naturals) que ens enfilen fins a la segona ermita de la caminada, la ermita de Sant Roc.

En aquest punt, la ruta cap a la Forada és allà mateix, però tenim tan a prop la tercera ermita, la anem a visitar. Podem anar fins a l´Ermita de l’Abellera, per la carretera, o per un senderó que va paral·lel a la carretera, enmig dels boscos, fins al pàrquing, i fem això.

L´ermita de l´Abellera està sobre un cingle, vers la vall de Capafonts i un mar de boscos. Esta construïda dins o amb la roca vermella de la la zona, i s´hi accedeix, per un «passadís» que ens guia vers una porta que «emmuralla» el recinte. Normalment està tancat, la clau s´ha de demanar a l´oficina d´informació i turisme de Prades

Una vegada visitada l´ermita, reculem per el mateix camí fins a Sant Roc. Aquí s´hi mireu la ruta a la Wikiloc, veureu que vàrem tirar per un camí que no era. Vàrem fer una forta pujada, per una pista ampla, que ens va portar a una collada amb unes vistes sobre la foradada i la vall on neix el Riu Prades, però que no era el camí que nosaltres volíem seguir. L’únic bo del error va ser la troballa d´un gran rovelló 😛

Un cop desfet l´error, tornem a la cruïlla de Sant Roc i agafem un senderó. El principi és prou ample. Passem per una zona plena de banyeres, convertides en abeuradors per animals.

Aquest camí ens porta fins gairebé el naixement del Riu Prades. En aquest punt el camí deix de tenir certa amplada, per convertir-se en una pujada sense gaires arbres, moltes pedres i força pujada. En aquest punt, tornem a despistar-nos i ens passem de llarg el nostre camí. No està indicat , ja que són senderons molt petits.

Al mig del camí , veiem un senderó minúscul que baixa vertiginosament cap als nostres objectius finals de la ruta, la Foradada i el Llac de Prades.

Quan acabem la baixada, ens trobem al costat de la Roca Foradada, me l´imaginava més petita i ens sorprèn, és gran i espectacular. I és una sorpresa trobar-la al mig d’un paratge tant boscós. Aquí hi ha bastanta gent, que no ens hem trobat en tota a ruta, i hi ha cua per fer-se la foto amb la roca. Al costat de la Roca, hi ha una petit i ombrívola àrea de pícnic, amb la Font de la Foradada i el «llac de Prades».

El Llac, no és un estany natural, sinó un petit embassament que recull les aigües al naixement del Riu Prades, que neix uns metres més amunt.

Aquest era l´últim destí de la nostra ruta, i ja tornem cap a l´ermita de Sant Antoni, on tenim el cotxe. La tornada és fa per un preciós i fàcil passeig. Una pista ample, amb bancs per poder descansar i sense gairebé desnivell ens porten fins al poble. Allí donem per acabada aquesta ruta tant bonica.