Carcassone

Després del bé que ens ho varem passar en l’escapada a Andorra, ens hem envalentit i hem volgut anar una mica més enllà.

Després de que la meva germana i el meu cunyat hi haguessin anat fa uns mesos ens varen fer agafar moltes ganes d’anar-hi , i ara amb la Deauville és l´ocasió perfecte, aixi que cap a Carcassone!!!

Com som molt novells no sabem bé que hem de portar, ni quines temperatures ens trobarem, ni…. al final anem a passar tres dies fora peró carregats com si marxèssim una setmana!!

No hem fet mai una tirada tan llarga, aixi que anem parant moltíssimes vegades. Abans de creuar la frontera amb França ja hem parat a la Selva a esmorzar, a prop de la Jonquera a repostar….. tant que les hores van passant molt ràpidament i encara no hem arribat. Estem bastant lluny i aixó fa que a l´hora de dinar parem en un Fast Food a les afores de Perpinyà

A Perpinyà, deixem de tirar cap al Nord i virem cap a l’oest. Anem per una carretera secundària molt bonica i amb bastants arbres, on molt sovint veiem el Canal du Midi. En aquesta zona ens agafa bastant vent i això ens espanta bastant, podrien dir que és la primera vegada amb «vendaval»

A mitja tarda , finalment arribem al nostre hotel, situat just a fora de les muralles, però que té totes les comoditats que busquem.

Com que és d´hora i tenim moltes ganes de veure «la cite» sortim a voltar per la meravellosa ciutat i descobrir la sopa de ceba espectacular!!!

L’endemà al matí, després d’un excel.lent esmorzar al hotel, sortim a descobrir amb llum de dia la resta de la «cité» que no haviem vist la tarda anterior. Aquesta ciutat enamora i val molt la pena de visitar-la lentament.

La ciutat és una passada i ens hi quedarien més dies, peró no disposem de més temps. Aixi que desprès d´esmorzar per segona vegada recollim i a fer quilometres amb la moto.

Aquest cop volem tornar creuant els Pirineus pel bell mig, al Mapa hi ha unes carreteres que semblen ben maques. EL que no haviem calculat, degut a la nostra inexperiència, és que a primeres hores al Pirineu fa mooooooolt de fred!

Aixó fa que a Aixat vulguem parar a fer un cafè…. i per culpa , de nou, de la nostra inexperiència, patim la 1era caiguda en moto de la nostra vida! Al posar el peu a terra, en parat, no trobo l´asfalt…i la llei de la gravetat fa la resta, nosaltres i moto…al terra!!

Per sort, sols ha estat una anecdota, peró ja hem apres dos lliçons. El Fred i posar bé el peu a terra

Arribem a casa… i ja mirem mapes i calendaris, per la pròxima escapada