Transílvania. El paradís ocult d’Europa

Aquest títol per descriure el viatge d’aquest estiu no es meu.
Es com titulava una revista de viatges un reportatge sobre aquesta zona i després de estar-hi durant uns quants dies aquest estiu,l’he trobat molt adequat 😉

Us aviso que hem estat 18 dies a fora de casa i amb el que ens agrada fer fotos….n’hi haurà unes quantes!!!!

DIA 13 JULIOL: Reus(Catalunya) –Sainte Agnes (Alpes Maritimes-France). 801Km

Com us podeu imaginar la nit del dissabte al diumenge no aclucarem els ulls.
Com si fóssim criatures el dia abans d’anar d’excursió no vàrem poder dormir ni cinc minuts, així que a les 4 del mati, un parell d’hores abans de l’hora prevista de marxar ja estàvem llevats per casa acabant d’ultimar detalls.Mapes,càmera,…..
A les sis en punt ja estàvem la Natàlia, Jo i la moto apunt per marxar cap al nostre destí.

Amb l’hora que era ,estàvem bastant adormits així que a l’àrea del Montseny varem parar a «despertar-nos» una mica.

En les primeres etapes d’aquests tipus de viatges fas molts i molts km’s per autopista i nosaltres no seríem l’excepció. Així que el viatge va convertir-se en una constant anar saltant entre àrees de descans Aquesta a França..

El tros de Catalunya (a mes de que era d’hora) estava força tapat el cel, el que feia que no fes gaire calor.
Al creuar la frontera Franco-Catalana , com sempre, la tramuntana ens esperava fins a Narbonna.

Després de la tramuntana va començar a apretar una mica la calor (res de l´altre mon, però feia calor) Així a l’àrea de servei La porta de Provença varem parar a dinar un entrepà.

La nostra idea era fer nit a Sainte-Agnes on teniem reservat hotel. Aquest poble situat entre els Alps Marítims i la costa d´Azur, sobre el mapa era ideal per que ens deixava a tan sols uns 20km de Mònaco, on volíem anar a passejar al vespre.

Així que volíem anar a deixar les maletes, dutxar-nos i fer una visita a Mònaco. La nostra sorpresa es que realment estàvem a 20km’s de Mònaco però en una carretera amb trams amb obres i molt revirada, així que la idea de tornar de nit per aquella carretera ens va fer oblidar l’idea d’anar al principat.

Aquesta població ,segons diuen ,és la població costera mes alta d’Europa. En aquesta foto es veu com els Alps i la costa D´Azur es gairebé fusionen.

L’hotel on varem estar ,Le Logis du Sarrasin per 35€ la nit varem estar molt be.

Aquesta poblacio, tot i el «petit disgust» de renunciar a visitar Monaco, ens va suplir amb escreix aquesta visita.
Nomes al entrar ja avisava amb un cartell que formava part de la agrupacio de Le Plus Beaux Villages De France(els municipis mes bells de França.

Cosa que després es va confirmar passejant per els seus carrers. Tot de cases i carrers empedrats, cases plens de flors,……

Una panoràmica de la seva plaça mes gran…

I si no fos suficient el paisatge urbà, fixeu-vos amb la panoràmica que teniem sobre els Alps Marítims.

Com us deia abans l’hotel estava molt be. La mostra es que el seu restaurant estava en aquesta terrassa, on varem sopar a la fresqueta amb les vistes a la costa blava.

Per cert. Passejant per els carrers trobem les pistes de que estaven en el bon cami cap a Transilvania, mireu.

DIA 14 JULIOL : Sainte Agnes (Alpes Maritimes-France) -Ljubljana(Eslovenia) .778Km

Aquest dia ens portava a creuar Italia.
Els primers 200km’s eren molt tram sense vista. La majoria del trajecte el vàrem realitzar sota terra ja que al entrar a Itàlia per l´autopista de la costa, hi ha centenars de túnels . Es pot dir que el 50% del temps vas sota terra.

Fins a Genova gairebé va ser així. Allí es canvia de direcció i es deixen enrera els túnels. Al fer aquest canvi també deixem enrera el fort vent que ens havia acompanyat fins aquell moment.
Com a comiat, al deixar l´autopista per anar direcció a Alessandria, un fort cop de vent gairebé ens tira a terra. En un revolt tancat, en un pont elevat, una junta de dilatació una rafega de vent gairebé ens tira. (UFFFFF quin susto!!!!!!!)

Passat l´ensurt i ja al Pre-Alpi, direcció Milano, varem parar a esmorzar una miqueta.

D’Alessandria a Verona el paissatge i l´autopista son bastant «conyàs». Gairebe sense revolts km’s i km’s rectes, molts camions i un paissatge molt pla i envoltat de conreus. Bastant monotom.

Enmig d´aquest panorama varem parar a dinar en un altra area de l´autopista «curiosa».
Per començar fixeu-vos en quins parking tenen.

Despres hi havia una especie de concentracio de….

I ja posats…vaig fer una foto a les meves nenes 😉

Despres de dinar varem tirar direcció Venecia,Trieste,…
El paisatge en aquesta zona començava a canviar. Els dolomites al fons, mes rius,llacs,…
El temps també canviava. La calor deixava pas a núvols. De fet a pocs km’s de Venècia vaig veure una cortina d’aigua a distancia.
Vaig parar en una zona de SOS de les autopistes per posar-nos els impermeables a corre-cuita.
Al arrancar en menys de dos minuts estàvem sota una intensa pluja.
Fixeu-vos si plovia que sota els ponts de l’autopista hi havia motos i cotxes parats.
Nosaltres no varem parar, i una moto Austríaca que estava parada va arrancar i ens va acompanyar fins a la frontera eslovena.

Del pas d’aquesta frontera no tenim foto. No era plan posar-se sota la intensa pluja a fer-se una foto al costat del cartellet .

El paissatge d´Eslovenia ens va deixar alucinats. Suissa i el tirol son practicament un cap d´ordi en ple estiu comparat amb la verdor que hi ha per a tot arreu a Eslovenia.

Així que gaudint d’aquest jardí europeu varem arribar fins a Ljubljana, capital del país.
Allí teniem reservat una habitació doble per dos nits en aquest Hostel.

Per 72€ varem esmorzar i dormir dues nits. Les habitacions estaven be. Típic de alberg/hostel.

Ens varem canviar, dutxar, i varem anar a fer-nos una foto amb la moto al «parking» del hostel.

Per cert, al arribar amb la moto carregada i deixar-la aparcada en aquests porxos (acompanyant una GS800 i una Vmax) al baixar de la moto em vaig oblidar de posar la pota de cabra i vaig «llençar» la moto al terra!
QUINA VERGONYA. Vaig aixecar la moto carregada tot sol amb un no res (la força que dona la ràbia) i després…al veure que la moto no s´havia fet res… QUIN FART DE RIURE!

Preguntarem al Hostel per un lloc amb les 3B per sopar i que fessin menjar típic eslovè, ens dirigim cap al centre, que ens separava amb prou feines 2 minuts a peu.

Els primers carrers per on varem passar es veien molt tranquils ,però no tenien cap encant especial.

Però a mida que ens anàvem apropant al centre…(ja ho veureu amb les fotografies de l’endemà)

Així que varem anar fins al restaurant que ens havien recomanat on per 15€ (c/u) varem menjar molt be i molt bo. Mireu com em varen presentar la Sopa de Ceba.

A mes el restaurant de dins era molt maco. Tot decorat entre medieval i tirolès.

Desprès de sopar varem passar pel centre on fèrem un parell de fotos nocturnes i cap a l’hotel.

Per cert. Amb tantes coses electròniques que portàvem (mòbils, càmera de fotos, vídeo, gps,….) a la nit passa el que passa.

DIA 15 JULIOL: Ljubljana(Eslovenia) 0 Km

Despres d´esmorzar al Hostel ens varem dirigir al centre de la capital eslava per descobrir-la.
El primer que varem fer es creuar el pont del Drac per accedir al nucli antic de la ciutat.

Com que era dia de mercat (o cada dia fan mercat) ens hi varem atansar.
En moltes guies i llibres he llegit que la millor manera de coneixer un pais o ciutat es anant als mercats. Tenen tota la raó.
Tot i tractar-se d´un mercat al aire lliure ho tenen tot molt net i endresat (com el pais).
Esta tot en zones ben definides i sense barrejar-se.
Aqui podeu veure la Natalia passejant per la zona de la roba.

Es una ciutat moooolt tranquila,silenciosa,ajardinada….. es preciosa.
Qualsevol carrer,casa,…es digne de una fotografia.

Ljbljana com moltes ciutats europees estan coronades amb un castell. Per accedir-hi, disposem de diverses opcions.
La mes comoda es amb un cremallera que puja fins a dalt. L’altra es amb el cotxe/moto per carrers.

Com que s’apropa l´hora de dinar…i la ciutat dona per molt ens apropem a un fast food d´aquests.

Durant el recorregut per dins de la ciutat, el riu, esta acompanyat per uns pasejos a les dos ribes. El passeig es precios

Ljubljana pero es capital de pais aixi que també ha de tenir (tot i ser una petita ciutat) edificis gobermentals.Aixo es la seu del parlament.

Per cert la capital te un passat molt antic, tant que hi ha forces restes romanes.

Com que ja es comença a fer-se fosc i l´endema ens espera una etapa «dura» anem tornat cap al Hostel, pero fent abans una ultima foto al centre d´aquesta Bella ciutat.

DIA 16 JULIOL: Ljubljana(Eslovenia) – Timisoara (Romania) 691 Km

Al despertar-nos i mirar per la finestra veiem un globus aerostatic sobrevolant la ciutat.

Aquest dia fem molt poques fotos pq estem moltissimes hores a la carretera.
El primer que fem es abandonar Ljublana i mica en mica el jardi per el que haviem entrat es va convertint en una gran plana encara boscosa fins que arribem a la frontera Croata.

Aquesta es la primera «frontera seria» del viatge. Ens demanen passaport i sense gaire cosa mes ja som a territori croat.

Els km’s per croacia transcorren sense gaire historia. El paissatge boscos va desapareixen a mida que ens anem apropant a Zagreb i apartir d’alli gairebe desapareixen.
Molta estona estem vorejantl a frontera Bosnia, de fet nomes ens separa un riu que tenim al costat mateix de l´autopista.

Ens hauria fet gracia entrar-hi i visitar Sarajevo,Mostar,…pero la vistia als Balcans ho deixarem per una altre ocasio ara nosaltres tenim Romania com a objectiu aixi que continuem direccio Serbia.

Aquesta es la frontera (i el pais) que ens feia mes respecte de passar. De fet a la Natalia no li feia GENS de gracia passar-hi pero per la meva insistencia hi passem.

A la frontera ens fan baixar de la moto, treurens el casco per comparar la foto amb el passaport, ens demanen els papers de la moto que tenim sota el seient,….en fi estem uns 20/25 minuts a la frontera. Pero ens deixen seguir.

Amb aquest panorama no provem de fer la tipica foto al cartell d´entrada i tirem milles fins a Belgrad.
A les afores possem gasolina abans d´entrar a creuar-la tota .
Em sap greu no tenir fotos (pero la natalia no portava la camara )
L’entrada a Belgrad es «dura».
Molt caos circulatori i a sobre tot d´edificis derrumbats per les bombes de la guerra de finals del Segle pasat. No n´hi havia ni 1 ni 2. N´hi havien molts d´edificis a terra i es veia clarament com era degut a bombes i no a que eren vells.

De belgrad a romania ja no hi ha autopista el que ens alenteix molt el ritme.
Finalment arribem a la frontera Romanesa, per fi som a romania!.
Aquesta frontera es PENOSA (tampoc no tenim fotos)
Unes cases rovellades que pensarieu que esta tot abandonat pero es la frontera.
Els policies serbis s´estan una bona estona remirantse les pagines del nostre passaport abans de sellar-nos la sortida del pais.

La policia romana va al seu ritme. Xerren entre ells, van mirant el passaport, el temps, el diari,…fins que al final ens deixen entrar.
Aixo si ens preguntem que anem a fer al seu pais,i reben amb sorpresa que anem amb moto a fer turisme.

Aqui no hi ha foto a la frontera, no per desconfiança amb la poli. si no pq no hi havia cartell!!!!!

Un centenar de metres mes endavant trobem una «gasolinera».
Tot de sortidors rovellats sense proteccio contra el sol i pluja amb una caseta de formigo on hi ha 4-5 homes bevent cervesses al interior.

JA SOM A ROMANIA

D’aqui anem cap Timisoara on teniem el hotel reservat pero pel cami descobrim unes quantes coses

A) Em posen la primera multa de ma vida. Jo pensava que ja haviem sortit del poble que creuavem (el primer de romania) pero el cartell estava a 2-3km’ de la ultima casa. Jo ja havia acelerat fins que el poli em fa parar pq anavem a 65km/h i estan dins de poblat (50km/h)…2 punts i 200€

B) la carretera esta ple de cotxes de 30 anys arrosegant amb cordes cotxes de 40!

C) hi ha molta gent que va amb carros per la carretera

D) esta ple de gossos rabiosos que surten a perseguir tot el que es belluga a la carretera. I anant amb moto…la cosa es «perillosa»

En fi que les primers impressions de romania no podien ser «millors»
Per acabar-ho d´adobar no trobem l´hotel (a Romania no tenim mapes al GPS, no existeixen)

Despres de preguntar a diversos policies , al fnal un ens acompanya passant per un barri semblant al Bronx.

L´hotel estava en plena zona universtiaria i llindant amb aquest «bronx» aixi que varem sortir a sopar i cap a dormir.

Varem dormir a Hotel Valentina 50€ esmorzar inclos

El primer dia a Romania……per Oblidar 🙁 La resta de romania ha estat tot el contrari INCREÏBLE)

DIA 17 JULIOL: Timisoara(Romania) –Sibiu(Romania) 360Km

La ruta que prevista a casa, no és la que vàrem realitzar. Peró a la Viamichelin, Google Earth,…nomes surten les carreteres principals ,de fet també estan pintades com Autopistes i…..d´autopista no en varem veure ni una. I crec que nomes n´hi ha uns pocs km’s entre Budapest i Brasov.

Al no haver autopistes i carreteres principals, el trajecte es fa molt lent., peró ens va permetre circular per zones rurals. A romania la gent viu molt de la agricultura i ramaderia.

Els pobles que creuaven (eren cases a banda i banda de la carretera, no tenien segona linia de cases ni mes carrers), tenien molts galls,gallines,oques,…..»pasturant» tranquilament sense que ningu els vigiles per els camps del voltant de la casa, la carretera,..

Passar per aquesta carretera va ser una bona deciso en aquest aspecte, veure la romania mes autentica i rural.
Pero per contra, varem haver de fer 40km’s en unes carreteres en un estat HORROROS i molts trams fins i tot no havia ni asfalt.
Si no vas amb una Trail o un 4×4 , a romania t´ho pots passar malament

Al arribar a la carretera principal les condicions de la carretera varen millorar bastant. Hi havia molts carterlls de que la Unio Europea estava inveritnt molts diners en arrenjar aquestes carreteres.
De totes maneres tambe haurien d´invertir molts diners en educacio vial.
A romania la gent condueix FATAL. Son uns autentics KAMIZAKES.
Avancen en continua, venint cotxes de cara,….i ho fan igual cotxs nous i potents, els vells dacias, i els llargs trailers amb remolc!! Us poso una foto pq us en feu una idea. El cotxe de la foto va acabar avançant als dos que el precedeixen tot i que li vingues el camio de cara i fos en continua i un tomb.

SI us heu fixat en aquesta foto del avançament el paissatge es molt pla i amb poca massa forestal. A mida que ens anavem apropant al interior de Transilvania i als carpats la cosa anava canviant ostensiblement.

Tambe en aquesta zona al ser mes rica hidrograficament, varem veure varies centrals termiques (en diferents estats de conservacio)

A uns 70km’s de Sibiu, varem passar per la poblacio de Deba. Una gran ciutat amb forces serveis. Bus,Tren, restaurants a la carretera,Gasolineres,….aixi que varem aprofitar per dinar alla mateix.

Despres de dinar, en marxa de nou…

Faltavent pocs km’s per el nostre desti pero encara varem passar per bastants pobles més…

Finalment varem arribar a Sibiu.
Aquesta poblacio medieval esta molt arreglada i es preciosa. L’any passat (2007) va ser capital cultural europea. Aqui ens varem permetre el caprici del viatge i ens varem allotjar Imparatul Romanilor Hotel de 4* o 5* . 120€ la nit amb esmorzar inclos.

Ens varen deixar guardar la moto a l’entrada de la porta de servei. Havieu d´haver vist la cara de tot el personal de cuina al veure entrar una moto carregada fins a dalt alli dins!

Despres de dutxar-nos, i canviar-nos varem baixar a coneixer la ciutat. I la primera botiga que trobem (QUINA SORPRESA GAIREBE)

La vida del centre d´aquesta poblacio passa tota en dues places,una de petitona i plena de restaurants i terrasses i aquesta altra que es inmensa

El centre hi ha molta vida i esta plena d´edificis bonics.

la majoria estan restaurats pero a mida que ens «allunyem» una mica del centre ens trobem algunes que no.

No varem poder entrar a l’esgleisia pq l´estaven restaurant..pero al seu interior hi pasturava una ovella!!

Al carrer del darrera, l´esglesia es prolognava amb aquestes curioses arcades.

El centre es bastant gran, amb el que varem poder disfrutar d´una llarga passejada i inclus varem aprofitar per per refrescar-nos en una terrasa quant varem descobrir a la seva carta …

Sibiu es una ciutat molt animada i molt turistica, nomes cal veure com estava d´animat el carrer mentres nosaltres estavem prenent un refresc.

De totes maneres encara que ens trobem en una citutat «rica» i turistica. no treu que veiem de tant en tant algun contrast.

I parlant de contrastos. Aqui a Romania la majoria de ciutats i pobles tenen dues esglesies. La catolica (que us he posat la foto abans) i la esglesia Ortodoxa

Hi ha dos coses que a Sibiu ens varem fer donar-nos compte de que estavem lluny de casa.Una es aquest cartell.

I l´altre es l’arquitectura de les cases. A Europa Occidental l’arquitectura es diferent entre zones i paisos pero mes o menys…
En canvi aqui son diferents, com a exemple la casa amb ulls (transilvania n’esta plena)

Mentres badavem amb les cases, de sobte varem sentir musica i xivarri a la plaça veina. Varem anar a veure que feien i hi havia la presentacio d´un ralli.

I mirant els cotxes, varem veure que començava a fer-se fosc aixi que calia buscar lloc x sopar.

L’endema ens esperava una de les etapes que mes ganes li tenia del viatge. Un port al cor dels Carpats!!!

DIA 18 JULIOL
Sibiu(Romania)==>Brasov(Romania) 260Km

Sortim de Sibiu per una carretera molt transitada i un alte cop en obres.
Pero en aquesta hi estarem sols uns 20km’s. Ja que de seguida ens desviem per una de les 10 millors carreteres per fer en moto a Europa, es l´anomenada Transfagarasan

La primera part es relativament curta i amb una asfalt prou acceptable.
Son uns 35km’s de pujada i de revolts. En un revolt parem parar per fer una foto panoramica de la muntanya on podem veure que en aquesta zona , bastant alta, ja abunden els rierols i salts d’aigua.

La part final d’aquesta ascencio acaba amb una especie de circ. Vist des de lluny ofereix aquesta imatge.
El coronar el port, no hi ha cartell de port, nomes uns artesans venen souvenirs (pegatines no :() i un tunel. El tunel mes fosc i fred que he passat mai. No arriba a 1km pero amb tanta foscor…

L’altra banda del tunel ens esperen fins a Curtea de Arges uns 100km’s mes de revolts. en total son uns 140km’s de revolts al cor dels Carpats!! I els ultims vorejant un llac
FA UNA PINTA IMPRESSIONANT!!!

Pero en realitat….es que la baixada es horrosa des del punt de vista de confort. L´asfalt esta ple de clots,bonys,grava,trossos sense asfalt,……
No tenim ni una foto bona d´aquesta part totes son mogudes. I els videos (quant fagi el video ja ho veureu!)igual.

A prop ja de Curtea de Arges despres de trigar prop de 3h a fer aquests 100km parem en una especie d´Asador a dinar…

Despres de dinar ens separen nomes uns 70km’s fins a Brasov.
Aquests km’s els fem per uns paratges espectaculars!!! La mala sort es que la Natalia no portava la camara pensant que la ctra estaria igual de malament que abans. I nomes tenim dos fotos fetes amb la camara de video i no de la zona mes xula 🙁

Pero tranquils,varem tornar aquesta zona per poder-hi fer fotos ja us l’ensenyarem quan arribi el dia en questio 😉

A Brasov varem dormir a la casa d´una noia (Rinda) que lloga una habitacio que te disponible. 35€ la nit. Varem estar molt be!!!
Al arribar no varem sortir a visitar la ciutat, varem anar a un restaurant proper a on teniem l´allotjament (el centre) i a dormir. Despres de tants clots estavem cansats

DIA 19 JULIOL
Brasov(Romania) 0Km

Aquest dia el varem dedicar a descansar una mica de moto i donar un tomb per aquesta ciutat. Esta al cor de Transilvania i en ve a ser la seva capital.
El primer que veiem es una altra plaça enorme.

Aquesta tambe es el centre de la vida de la ciutat. Seguint un carrer arribem a un gran parc.

On veiem dos escenes «curioses».La primera son unes taules amb el tauler d´escacs pintades on hi van els jubilats a fer la partideta,un fotograf fent fotos a una parella de novis (durant el dia varem veure mooolts casaments)

El parc es molt bonic i d’entre els arbres es veu la esgleisia de la St.Trinitat

Com us comentava Brasov exerceis de «capital» de la zona, per aixo disposa d´equipaments culturals com una Universitat. I amb tanta «capitalitat» que despresn la ciutat que a les muntanyes que l´envolten , com si de Hollywood es tractes…

El centre de Brasov es molt maco, a mi particularment em va agradar molt.
A diferencia de Sibiu les cases no estaven tant noves i restaurandes, pero tot i aixi desprenia un aire especial.

Aixo no treu que tingues edificis majestuosos i restaurats, com aquest. Seu del ajuntament o diputacio

Excepte el primer dia a Timisoara, i al creuar la frontera, a Romania no varem tenir cap sensacio d´inseguretat (tot i la mala fama dels romanesos) pero ens va sorprendre veure varies vegades aquests tipus de vehicles.

Un altre edifici impressionant es la Basilica Negra. Es inmens i despres de pagar entrada es pot visitar (no acustumem a pagar per veure esglesies) aixi qeu la varem veure nomes per fora. Us poso una foto de la porta del darrera.

Passejant per els darreres de l´esglesia varem tenir dos grates sopreses.
la primera una R1200GS ADV , matricula española (no varem veure l´amo. Varem esperar uns 5minuts 🙁 i I un concessionari Honda. Estava ple de RR’s a dins. No hi havia cap Varadero 🙁

Com que era dissabte, hi havia molta vida per el carrer. Fins i tot hi havia musica tradicional en viu (els hi varem comprar un CD 4€)

Com que feia ja força estona que estavem caminant , varem parar en un carrer peatonal ple de terrasses a descansar i de pasada comprovar ambel planell el que ens faltava per visitar.

Per cert aquesta zona comercial , tenien cartells anunciant-se semblants als de centreuropa (austria,alemania,suissa,..)

I no es pura coincidencia. Brasov i la majoria de ciutats del seu voltant són s’origen Saxó.
Transilvania fins despres de la I Guerra mundia havia format part d´Hungria. I aquestas poblacions es varen crear/creixer en l´epoca d´or del imperi AustroHungares, per aixo no es estrany trobar-nos amb coses com aquestes semblants a centre europa.
Una altre cosa comuna es el tipo de menjar (golash,sopes de ceba, sopes de verdures,….)
I parlant de menjar. Varem anar a dinar en un lloc on havia vist que havia WiFi. El que no havia vist era ´interior del restaurant!

Com us he comentat abans, la majoria de pobles tenen dues esglesies. Aquesta es la Ortodoxa de Brasov.

Estava al costat del nostre allotjament, al centre de Brasov. Just al costat de la porta SHoei, una de les entrades a la antiga ciutat.

Com que ja portava la camara apunt, vaig aprofitar per fer fotos de la pensió

Despres de la Migdiada, varem sortir de nou a la descoberta de Brasov.
Varem anar a veure la seva part més medieval. La seva muralla i torres de defensa.
Aqui podeu veure la natalia amb les muralles darrera seu

Principalment tenia dos torres importants de defensa. La Torre negra..

i la torre Blanca

Les dues torres estaven separades per aquest bocolic cami paralel a les muralles.

Per pujar a la torre blanca s´havien de pujar unes empinades escales , pero un cop adalt la vista sobre la ciutat medieval de Brasov valia molt la pena. La Brasov antiga queda tancada en una vall en V que formen dues muntanyes i en aquesta foto es pot veure perfectament, al igual que les muralles si us fixeu al fons de la imatge es veu la resta de les muralles del altre cantó.

A Brasov varem trobar un carrer molt curios. Segons diu la placa que hi ha a banda i banda del carrer ens trobavem davant un dels carrers mes estrets de la europa del est

Una altre curiositat de Brasov es aquesta estatua.Una copia de la de Roma

DIA 20 JULIOL
Brasov(Romania)==>Brasov(Romania) 70Km
Castell de Bran i Poina Brasov

Aquest dia el varem destinar a visitar el famos castell del Dracula. El castell esta siutat a la població de Bran, a uns 20km’s de Brasov.

Busquem lloc per esmorzar pero al ser diumenge tots els establiments obren tardissim aixi que fins les 10 no trobem on poder esmorzar 🙁 Aixo fa que arribem a Bran passades les 11, i no mes aviat com voliem per evitar aglomeracions.

Bran no es el tipic poble romanes. Aqui tot son paradetes,hostals,bars,campings,…..tot esta enfocat al seu protagonista, el castell de Vlad Tepes (dracula).

De totes maneres us aviso abans de posar les fotos. No es el castell que us pogueu estar imaginant. Ni exterior ni interiorment. De fet el «famos» castell de dracula, nomes va allotjar al «celebre» personatge dos cops.

En fi..al arribar al poble deixem la moto aparcada a la carretera amb un parking davant del castell. A romania la majoria dels parkings son de pagament com fa uns quants anys a la peninsula.
Un home amb la seva ronyonera va vigilant que tothom pagui el parking i ell «vigila» el vehicle.

Aqui podeu veure la moto aparcada, amb el castell al fons.

La zona de Bran es preciosa. Te unes muntanyes i boscos increibles. Ja heu vist la distancia que teniem la moto del castell pero per arribar-hi es pujar per un caminet enmig d´un bosc frondos amb casetes com aquesta

Just als peus del castell i abans de les taquilles, ens trobem amb aquesta creu. Potser l´element mes «draculià» de tota la visita

Per poder fer fotos al interior del castell haviem de pagar un plus (el varem pagar).
Aixi que amortitzarem els diners posant forces fotos del interior.

Al sortir com a bon turista , varem anar a les paradetes a comprar souvenirs 😉
Varem comprar-ho en una senyora (que nomes parlava romanes) vestida d´Ortodoxa, i molt amable.

Despres varem anar en direccio a les muntanyes Bucegi i les de Piatra Craiului. Haviem passat per elles el dia que varem arribar a Brasov, pero no ens hi varem aturar. Ara hi anavem lleugers d’equipatge i a disfrutar-les.
Fixeu-vos amb la bona pinta que feia la carretera i la zona vista des del castell de Bran.

Aquesta carretera estava en un estat prou bou, i varem poder disfrutar de uns quants revolts a bon ritme des de feia dies!! A dalt del port que varem pujar hi havia aquestes vistes increibles.

Despres de visitar el castell, ens varem tornar per l’interior d´aquestes muntanyes cap Poiana Brasov,una estacio hivernal de Brasov.
Poiana es una tipica estacio d´esqui. Hotels i restaurants a tot arreu envoltatns de paratges d´alta muntanya molt macos. Aixi que aprofitant que erem en una zona de serveis….a dinar.

Varem baixar cap a Brasov per una carretera molt guapa. Plena de revolts guapissims per fer amb moto i amb unes vistes sobre la ciutat de brasov molt xules.
La llastima es que era diumenge a la tarda i tots els «pijos» de brasov tornaven amb els seus «peassos carros» cap a la ciutat i no varem poder anar al nostre ritme.
Baixant varem arribar a brasov per el canto contrari que us ensenyava el dia anterior.
Aixi que us poso una foto d´una torra de defensa d´aquesta zona.

Despres de deixar la moto aparcada a «casa», varem sortir a passejar una mica a la fresca del vespre meentre buscavem lloc per sopar i ens varem trobar amb aquest «refrescant» event de Nestea.
Et podies quedar amb la botella que aconseguissis treure del gel

DIA 21 JULIOL
Brasov(Romania)==>Brasov(Romania) 230Km
Sighisoara

Aquest dia el varem destinar a visitar Sighisoara. Segons totes les guies la ciutat medieval mes ben conservada de tota rumania.

Teniem mes coses previstes ja que de Sighisoara nomes ens separaven 100km’s. El problema es que a Romania no pots calcular fer 100km en hora i mitja. si no que conta mes aviat 3 hores.
El principal culpable del «retras» es que al no haver-hi autopistes al pais les carreteres estan plenes de…

Al arribar a la poblacio, deixem la moto a la zona «blava» , on ens vigilaven la moto. Al posar la moto sobre el caballet, miro el terra i mireu quina sopresa…

Aquest dia va ser l´ultim que varem veure el sol(De fet entre el dia d´arribada a Eslovenia i aquest no va ploure mes) , pero de quina manera el varem veure. Va fer una calor asfixiant.
Per aixo abans de visitar el poble el que varem fer va ser buscar un «refugi» 😉

Per cert, no us ho havia comentat. En aquest poble va neixer DRACULAAAAAAAAAAAAA!!I de seguida es nota.

El poble es molt petit aixi que agafem un dels 4 carrers que hi ha i ens trobem amb una esgleisa al final del mateix. Des d´aquesta esglesia anem tornat vorejant la muralla per els tipics carrers medievals de la poblacio. No n´hi ha cap asfaltat.
Una de les curiositats d´aquest poble es una escala de fusta coberta, que ens porta al cementiri i a una altra esglesia.

Com us he comentat davant, l´esglesia tambe hi havia un cementiri. Pero no hi havia entarrat el dracula, aquest esta entarrat a Snagov. (no varem tenir temps d´anar-hi)

Al baixar al poble de nou, varem continuar passejant per el carrers tipics de la poblacio amb alguns edificis curiosos com adquesta torre.i la seva torre del rellotge.

Com a anectoda, aquest va ser el dia q tornat de nou a Brasov varem fer els 50.000km’s amb la moto.

DIA 22 JULIOL
Brasov(Romania)==>Brasov(Romania) 0Km

Aquest dia (ultim a Brasov) teniem l´intencio de pujar a Sinaia. Un poble d’alta muntanya dels Carpats a uns 30kms de distancia. Diuen que es el poble de muntanya mes bonic de rumania.
Pero no hi varem poder anar :(. Al llevar-nos despres de la intensa calor dels ultims dies teniem les muntanyes que envolten Brasov aixi.

I per pujar a un poble de muntanya on el seu maxim atractiu es la vista a les muntanyes, que no es veuen….doncs no te molt de sentit aixi que varem pasar el dia passejant sota la pluja per Brasov.

Aquest va ser el ultim dia que no va ploure fins que no varem estar de nou al costat del Mediterrani a Italia/França.

DIA 23 JULIOL
Brasov(Romania)==>Lacu Rosu(Rumania) 350 Km

Aquest dia es el que marxem de Transilvania. Volem apropar-nos a la zona de Maramures. La zona mes rural i «autentica» de romania.
Aquesta zona limita amb Ucrania i te diversos monestirs patrimonis de la humanitat.
Pero degut a que per Romania es molt dificil fer mes de 300 o 400km’s diaris decidim fer una nit abans a la zona de les Gorgues de Bicaz i el Lacu Rosu.
Aixi que sortim de mati, sota un cel molt amenaçador direccio al llac.
El paissatge es moolt canviant. De ft com tota Rumania. De sobte estas en una inmensa planuria…

…i en dos revolts estas dintre un frondos bosc.

A mes de planes i boscos, el que tambe fem molt sovint es creuar molts i molts pobles.
Tots son llarguissims,ja que totes les cases son al costat de la carretera. Aixi que un poble de nomes 400habitants pot tenir 2 o 3km de llargada.
I amb tants pobles retrobem de nou la visio dels carros i les granges.

Despres de dinar ja anirem a fer les visites a les gorgues,llacs,…
El paissatge d´aquesta zona es mooooolt boscos i humit. Es precios! Pero de sobte en un revolt el bosc s´obre i apareix davant nostre unes Gorges Impresionants.
Us poso les fotos de les gorgues sense gaire explicacio (sobra). De fet nomes cal explicar que son unes parets de mes de 300/400m les que envolten aquests paratge.

Com els altres llocs de Romania que son d´interes paisatgistic, esta tot ple de paradetes d´artesans.
AIxi que aprofitem. Fem una paradeta a les paradetes ;). Ens fem una foto…

Aquesta zona es una pasada! Per acabar´ho d’adobar si reculem tenim el Lacu Rosu. Format per la caiguda d´unes roques gegants que van fer una pressa natural.
El llac esta be, pero despres de veure les gorgues…doncs no impresiona tant.
Una panoramica del llac.

Just despres de visitar aquesta zona va començar a diluviar. I no exagero!
Per cert, aquesta nit el pitjor allotjament del viatge. Era una Pensio de la zona (estava ple) i varem escollir la pitjor. 30€ pero molt deixat 🙁

DIA 24 JULIOL
Lacu Rosu(Romania)==>Cluj Napoca(Rumania) 120 Km

Durant la nit no va parar de ploure. De fet varem tenir una tempesta sobre nostre gairebe tota la nit.
La moto al carrer, l´endema sense problemes va arrancar. Jo patia per ella 🙁
Varem marxar encara plovent i mentres anavem baixant la pluja s´anava intensificant. El cami era el mateix que ahir de pujada i el que ahir era un rierol sense massa importancia, avui el costat de la carretera ens oferia aquesta amanaçador aspecte.

Com us deia el dia anterior, avui haviem d´arribar a la frontera amb Ucrania per visitar els monestirs. Pero amb aquesta intensa pluja varem decidir desistir i anar «tornant» cap a Hungria. Teniem hotel reservat/pagat a Budapest, i teniem 3 dies per arribar-hi. Pero amb aquesta pluja la cosa es podia complicar aixi que mes valia anar apropant-se.
A mida que ens allunyavem de la zona de Suceava , plovia menys, pero tot i aixi va ploure durant tot el mati. La part bona es que les amples planuries que creuaven cami de Turda, amb la pluja tenien una aspecte molt més agrait a la vista.

Poc despres varem veure la primera autopista que varem veure a Romania.Llastima que encara faltava temps x poder-hi circular

Aixi que varem continuar per les nostres ja estimades nacionals, creuant pobles i més pobles.
Aquesta zona es molt boscosa aixi que varem aprofitar per fer una foto panoramica…I una al unic arbre que veiem 😉

A Turda, varem parar a dinar. Es una ciutat molt industrial.
Varem dinar a la sortida de la mateixa, en un poligon just darrera una central que just haviem acabat de fer la comanda a la camarera va disparar-se una alarma.
Ningu es va moure de lloc, aixi que tot i la intranquilitat….estavem tranquils.

D’aqui a Cluj Napoca, no faltava gaire. Aixo si, a prop de la gran ciutat ens varem trobar amb una zona amb bastants llacs com el de la foto, d´aigua salada.
Tot i ser aprop, al ser una gran ciutat hi havia molt transit, i amb les maletes no es facil avançar les cues de cotxse i camions. Aixi que varem perdre moltissim temps per arribar-hi.
Mentres feiem cua pero, anavem veient la gran ciutat en una gran vall.

Varem anar a Informacio i Turisme de la ciutat. Varem mirar de trobar allotjament, pero l´unic allotjament que hi havia lliure era molt car i haviem de deixar la moto al carrer. En un poble deixar la moto al carrer no importa, pero en una ciutat de 500.000h la cosa canvia

Aixi que tot i les ganes de visitar la ciutat i com que ja eren quarts de vuit, varem continuar direccio Hungria parant en les pensions dels pobles.
Finalment a uns 30km’ de Cluj Napoca varem trobar una pensio que per 30€ ens va oferir un allotjament espectacular
Aqui vaig aprofitar per engrassar la cadena , i la natalia caçar-me mentres ho feia 😉

Per cert. A l´habitacio varem engegar la TV varem veure que haviem tingut una gran sort en no anar cap a Suceava. El riu s´havia desbordat i havia provocat molts problemes i algun mort. Mireu la info a les noticies.

DIA 25 JULIOL
Cluj Napoca(Romania)==>Baia Felix(Rumania) 180 Km
Aquest dia va començar igual que l´anterior. L¨unica diferencia era la cantitat d´aigua que queia.
Plovia pero nomes relativament. Jo no em vaig ni posar els impermeables del poc que plovia
La carretera aquest dia tot estava en molt mes bon estat. I varem creuar tambe alguns pobles i esglesies.

Varem passejar per Oradea..

A Oradea pero varem tenir el mateix problema q Cluj_Napoca. No hi haiva hotels amb parkings tancats aixi que varem continuar fins a la veina poblacio de Baia Felix, on hi ha una estació d´aigues termals

Aquest es un poblet petit, i varem dormir en un pensio en molt bones condicions (amb piscina inclus) per 33€. El poblet varem poder fer una foto (abans de creuar la frontera) d’una cosa que us he comentat el principi de tota la cronica. Les gallines i oques pasturant soles xls carrers.

DIA 26 JULIOL
Oradea(Rumania)==>Budapest(Hungria) 266Km

Aquest dia marxem de Romania.
Tants dies,mesos esperant arribar-hi i avui toca desperdir-nos d’aquest pai.
Despres dels dies que hi hem estat podem resumir que aquest pais es una terra de contrastos.

* Grans planes i grans cims es «disputen» el territori.
* Molta pobresa o molta riquesa. no hi ha clase mitja
* Grans ciutats o pobles minusculs….
Romania no es pais de termes mitjos. Hem estat uns 12 dies per les seves «carreteres», pobles,gent,….i en marxem amb ganes de poder-hi tornar alguna vegada i acabar de descobrir aquest pais que s´esta obrint a marxes forçades a l´europa mes occidental.

En fi…despres de tot aixo, arribem a la frontera amb Hungria.

El canvi de Hungria amb Romania es notable. No circulem per autopista, pero es una carretera nacional amb trams desdoblats.
L’asfalt té els «estandards» europeus, i les arees de serveis son mes que decents.

Com que no transitem per autopista ens permet «descobrir» una mica aquesta part d´hungria, on les muntanyes son unes gran desconegudes. Km’s i Km’s d’extenses planes sense cap turonet que sobresurti.
Durant aquesta travessa anem creuant algun poble,Rius,riuets,…i fins i tot algun Aerodroms

Amb tot finalment arribem a Budapest. Una dels principals destins turistics europeus. Arribar al centre es facil (sense el GPS tb ho aconseguiriem), ja que les grans avingudes d´acces estan totes correctament senyalitzades.
Aqui no busquem hotel, ja que des de fa mesos tenim reservada una habitacio al centric Hotel Ibis Budapest Centrum on passarem les dos proximes nits.
A mes aqui tenim parking tancat, on varem aparcar al costat d’aquesta GS ADV grega.

Per cert. Mireu la temperatura que teniem al arribar a Budapest.

Despres de deixar les maletes a l´habitacio, varem anar a buscar un lloc on dinar. La gana apretava aixi que el primer restaurant al costat del Hotel a dinar.

Despres de dinar varem donar un petit volt per la ciutat. Es una ciutat molt maca i te molts raconets on poder-se perdre i gaudir.
El primer que varem fer es anar a l’antiga Buda a visitar la ciutadella. Aixi que varem creuar per primera vegada el Danubi,per un dels nombrossos i bells pontsA l´atre banda del pont (en obres) ens varem trobar amb aquesta especie de fortificacio als peus del turo de la ciutadella
La ciutadella es troba a dalt d´uns dels diversos turonets que te la ciutat. Per arribar-hi es com un parc, tot ple de caminets.
Al mig d´aquest turo hi ha una plaça amb vistes panoramiques del riu, i una estatua..
a les portes d´una curisosa esglesia.Aquesta esta al interior d´una cova
Despres d´una altra bona estona pujant, arribem a la ciutadella.
La ciutadella es va construir durant la II Guerra mundial, i encara hi han els tancs com a testimoni
pero ara s´ha convertit en una zona turistica plena de paradetes de souvenirs, bars,…
Des d’aqui dalt hi ha unes vistes molt bones sobre tota la ciutat. Des d´aqui per exemple veiem per primera vegada el castell.
Son tant maques les vistes que fins i tot l’UNESCO ha fet patrimoni de la humanitat la vista panoramica des d´aquesta ciutadella
Baixem de la ciutadella per la part oposada d´on hem pujat i creuem el riu per un altre pont.
A l´altra riba passejem una estona per els carrers del centre
La ciutat es tant bonica que fins i tot en un toll brut de les obres pots veure reflexada part de la bellesa de la ciutat.

Per ser el primer dia a Budaspest, i despres dels vora 300km’s del mati ja comencem a estar cansats aixi que tornem cap al Hotel a descansar i buscar on sopar.

DIA 27 JULIOL
Budapest(Hungria)==>Budapest(Hungria) 0Km
Aquest dia no toquem la moto. A les grans ciutats no ens agrada tocar-la aixi que preferim com sempre descobrir la ciutat a peu.
Despres de buscar un lloc on esmorzar anem de nou cap a Buda a visitar el castell.
Per fer-ho passem per les portes del mercat (en diumenge esta tancat)

Despres de caminar per carrers del centre..
Ens arribem de nou fins a la riba del danuvi on tenim una visio diferent del pont que varem creuar ahir.
Molt aprop, en una zona molt turistica (plena d´hotels) hi ha una plaça amb restes arqueologiques, i unes estatues
Encara sense haver creuat el riu, tenim una molt bona visio del castell, a dalt d´un altre turonet.
Avui per creuar el Danubi , passarem per el Pont de la Cadena.
Els diumenges i festius, esta tancat al transit rodat i s’omple de paradetes d´artesans.
A l´altra banda, ens trobem amb el famos i antic cremallera que ens puja fins al pla del castell.

Just al costat hi ha una entrada d´un tunel que creua el turo, per anar a l´altra banda on encara queda molt de «budapest».

El castell es el tipic gran palau europeu. Al estil de Versalles a França,El castell de Praga, el castell de Vienna,…
Des de dalt al castell tornem a tenir molt bones vistes panoramiques de la ciutat i el pont de la cadena que hem utilitzat.
Despres d´una bona estona caminant per el castell es fa l´hora de dinar, aixi que a la ciutat vella de Buda busquem unlloc on menjar alguna cosa, amb la quasualitat que ens porta a menjar en un lloc on a la carta tenim sorpreses 😉

Darrera la catedral de Sant Maties que estava en obres. Aqeusta catedral es on s´han coronotat tots els Reis d´Hungria).L’unic tros que no estava en obres de la catedral es aquest.

Al baixar del castell, anem a parar de nou al Danuvi , de cara a la seu del Parlament d’Hungria (una copia del de Londres) Ja passejant i comprant tranquilament per el centre de budapest a la tarda, varem poder veure els tipics tranvies,Grafitis als tunels,El museu Nacional…I algun edifici de disseny mes modern.
La nostra visita a a Budapest no va donar mes de si.Pero a diferencia de Viena l´any passat. Aqui quant poguem hi tornem a passar uns quants dies mes. Ens han quedat moltes coses pervisitar i la ciutat ens ha agradat moltmes.
De les tres famoses ciutats (Praga,Viena i Budapest) ens agrada mes praga, pero Budapest esta molt per sobra de Viena al nostre gust.

DIA 28 JULIOL
Budapest(Hungria)==>Braz(Austria) 857Km


Aquest dia varem fer una bona tirada per ja apropar-nos a casa.
Varem sortir de Budapest direccio Viena.L’autopista estava bastant transitada i molt aburrida

A mes varem estar uns 20 minuts parats per un accident per 2 camions.
La sort d´anar en moto es que tot i haver uns 15km’s de cotxes parats, nosaltres x la cuneta ens varem situar en «pole position» esperant els «semafors verds» dels policies hungaresos.
Ja a Austria, concretament a les afores de Viena, ens varem sentir una mica a «casa».
Us explico. Despres de tants dies per terres estranyes i llunyanes (eslovenia,croacia,serbia,rumania,hungria,…) arribar a Austria, i concretament a Viena, on haviem estat l´any passat i ens resultava tot molt mes familiar, fa que tot i estar a gairebe 2000km’s de casa , ja t´hi sentis molt més a prop.
Aquest dia hi han poquisimes fotos, ja que nomes va ser autopista tota la estona.
Varem entrar una estona a Alemania de Salzburg a Innsbruck, pero ni tans sols aixo varem poder disfrutar massa. La velocitat maxima que vaig posar la moto va ser uns 160km/h degut al gran transit que havia.
Al tornar de nou a Austria, concretament sortint d´Innsbruck (ja als Alps) va començar a ploure, aixi que varem haver de fer una paradeta «forçada» a vestir-nos.
De Innsbruck varem continuar per la carretra direccio Vaduz (lienchestein) amb la sorpresa que de sobte ens fan pagar un peatge per entrar un tunel.
A mi em va sorpendre molt ja que ja portavem la vinyeta aixi que… pero varem pagar (quin remei)
A mes ja feina estona que estaven entrant i sortint de tunels de (3-4km’s cadascun).
Al entrar al tunel veig que posa que es de 4,5km’s, i penso que te d´especial ara aquest que per la mateixa distancia ara paguem….pero de sobte dp d´aquests 4,5km’s, un altre tunel completament enganxat.
Aquest tunel de uns 10km’s, aixi que gairebe 15km’s sota terra.
es el tunel de AlbergTunel.

Aquesta zona plovia bastant aixi que tot i que la idea era fer nit a Vaduz, al primer poble que pasem,parem a buscar una Gasthof
Ens va costar 70€ pero estava prou be i tenia fins i tot una habitacio/estudi a dins l´habitacio. A part de que ens varen deixar aparcar la moto al local on a l´hivern els esquiadors desen esquis.
Aquesta es el hostal des de fora (plovia molt)
I aqui podeu veure la Natalia omplint la fitxa del hotel, a dins.

DIA 29 JULIOL
Braz(Austria)==>Briançon(França) 624Km
Al obrir el balco el mati, veiem el precios paissatge de la zona on estavem.
Amb riuets al voltant del poble.
Com que de nou tenim pensat fer km’s, despres d´esmorzar i d´hora anem tirant.
quest dia ens fem un «fart» de creuar fronteres (suissa,lienchestein,Italia,França)
Els primers km’s son encara amb bastant túnels…
Fins a la frontera amb Suissa. Alli varem recorre uns km’s per autopista fins que varem sortir a coneixer un nou pais. Lienchestein, concretament a la seva capital.

De Vaduz no varem poder fer cap foto per que plovia i molt. Varem poder donar un tomet per l´encantador poble, fer gasolina i comprar la pegatina.

El temps va fer que canviessim els nostres plans. Voliem creuar despres tota suissa per poder fer el Sant Gotardo i el paso de la Novena, abans de fer el Gran St. Bernardo.
Pero amb l´intensa pluja que feia va fer que baixessim direccio Milan, per si teniem sort i el temps s´aclaria conformar-nos amb el petit St.Bernardino.
I varem tenir aquesta sort, aixi que ens varem endinsar als Alps Suissos. Ja teniem ganes de veure alta muntanya despres de que des que varem abandonar Romania nomes haviem vist autopista i grans planes.
La pujada aquest port es molt maca. En contra del que pugui semblar pel nom al dir-se «petit» es un gran port alpi.
De fet es un port bastant «dur» al principi amb unes quantes paelles al estil Stelvio pero amb una carretera bastant mes estreta.

La resta del dia no te gaire historia. A partir que ens anavem apropant a Milan. La fresca que haviem passat al St.Bernardino (6º) s´anava convertirn en una xafogossa calor (35º).
Les proximitats de Mila, la carretera que ens porta fins a Tori, varen ser gairebe insofribles. Molt transit i moltissima calor. Despres de tori mooooolts tunels i força vent a mida que ens apropaven a França.
L’entrada a França la varem fer pujant un parell de petits ports fins a MontGenevre, sota una fina pluja que va desapareixer al arribar a Briançon.

Briançon la coneixia per el Tour, i pq estava als peus del Col d’Izoard, pero poca cosa en sabiem.
ens va sorpendre trobar-hi una ciutadella antiga (Vauban) patrimoni de la humanitat.
Unes quantes fotos de la poblacio…

DIA 30 JULIOL
Briançon(França)==>Reus(Catalunya) 920Km

COm que la distancia amb reus era petita, varem començar el dia amb un gran port, abans de fer km’s i km’s d´autopista.
El Col d’Izoard. Es moooolt guapo. De pujadaa des de Briançon es creua algun petit poblet, abans de començar la pujada.
La pujada no es dura, pero no es facil, Es un port guapo.
A dalt les fotos de rigor al cartell 😉

Despres uns quants km’s de nacional, on creuem per sobre aquest inmensa llac..

Poc despres ja agafem l´autopista provençal que ens porta cap a Aux-de-Provence,Monpelier,..

I finalment a Casa.

Total Km’s al tornar a casa uns 6700km’s